El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Tres cançons corals; Sonata per a violoncel i piano (segon moviment); Quartet de corda núm. 2 (últim moviment); "Psalmus Hungaricus". Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquell patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.

Avui hem sentit: "Turot eszik a cigany", cançó per a cor; Quartet de corda núm. 1, op. 2. Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquell patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.

Avui hem sentit: "Italianisches Liederbuch" (selecció); "Der Corregidor", òpera (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorf, Heine...) i la majoria són insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social, i finalment un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir a 42 anys. Ell mateix confessava sentir por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: "Die Stimme des Kindes"; Serenata italiana; "Goethe Lieder" (selecció); "Spanische Liederbuch" (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció son els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat i la major part d'ells insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maníaco-depressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social, i finalment un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir a 42 anys. Ell mateix confessava sentir por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: "Goethe Lieder" (selecció); "Intermezzo"; "Mörike Lieder" (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: "Lenau Lieder" (selecció); "Christnacht", cantata per a cor i orquestra. Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: Quartet de corda en re menor. Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: Quartet de corda en re major, op. 9. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: Simfonia en re menor, op. 48. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: "Variacions simfòniques" per a piano i orquestra; "Psyché", poema simfònic per a cor i orquestra, op. 47. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.