El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Les eòlides" op. 43, poema simfònic; Sonata per a violí i piano, en la major, op. 8. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: "Panis angelicus"; "El caçador maleït", poema simfònic; "Preludi, Coral i Fuga". César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: "Children's corner"; "Images" per a piano (segon llibre); "Images" per a orquestra ("Rondes de primavera"). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Images" (Primer llibre); "L'enfant et les sortilèges" (selecció). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Dansa sacra i dansa profana"; "Masques"; "La mer", tríptic simfònic. Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Estampes"; "Trois chansons"; "Fêtes galantes"; "L'île joyeuse". Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Chansons de Bilitis"; "Pelleas et Mélisande" (Simfonia). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Iberia" (4rt quadern); "Four songs", per a veu i piano. Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (3r quadern); "Navarra"; "Azulejos". Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (2n quadern); "Merlín" (fragments del segon acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.