El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Simfonia núm. 4, en fa major, op. 36. Explorem la relació que va tenir Txaikovski amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, vídua d'un magnat del ferrocarril rus, gran melòmana, i que li va fer de mecenes durant 13 anys. Txaikovski acabava de superar el sotrac del seu casament fallit, i la relació amb Nadejda (una relació estrictament epistolar: no es van conèixer mai en persona) li va retornar la confiança i la tranquil·litat emocional i econòmica: els 6.000 rubles anuals que rebia (una autèntica fortuna) li van permetre dedicar-se exclusivament a compondre i a viure còmodament. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg.

Avui hem sentit: "Sehnsucht", "In herbst", "Bergeslust", "Abendbield", "Ach, die Augen sind es wieder", "Nach Sünden"; "Gartenlieder" op. 3 (per a cor a capella); Trio en re major, op. 11. Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Felix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

Avui hem sentit: Quartet de corda en mi bemoll major; "Sehnsucht nach Italien", cançó; "Gondollied"; "Saltarello romano" per a piano; "Das Jahr" per a piano (selecció); "Italien", cançó. Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Fèlix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà, que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

Avui hem sentit: Fantasia en sol menor, per a violoncel i piano; Obertura per a orquestra; Oratori sobre temes bíblics, per a cor, solistes i orquestra. Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Fèlix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

Avui hem sentit: Sonata o Capriccio; Sonata per a piano en do menor; Capriccio en la bemoll major (violoncel i piano); Nachtreigen, op. 3 (cor a capella); Fantasia en sol menor (violoncel i piano). Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Fèlix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà, que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

Avui hem sentit: Melodia op4/2; "Sonatensatz"; Quartet amb piano; Lieder op. 9 (selecció). Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Fèlix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà, que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col.laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del Peer Gynt i Bjornsterne Bjornson, autor de Sigurd Jorsalfar. Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col.laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del Peer Gynt i Bjornsterne Bjornson, autor de Sigurd Jorsalfar. Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.