El compositor de la setmana

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor de "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana, Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor de "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana, Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i va distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i va distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, quan tenia vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre memòria seva) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, quan tenia vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre memòria seva) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.