El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Romances sense paraules" op. 85 núm. 4, i op. 102 núm. 6; Oratori "Elies" op. 70 (1a part). Mendelssohn va viure només 38 anys, però la seva producció és extensa i plena de joies. Durant els últims anys de vida va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. Durant aquests anys (1842-1847), Mendelssohn va compondre petites joies musicals i algunes obres mestres, com les que sentirem en els cinc capítols que li dediquem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Romances sense paraules" op. 62 núm. 6; op. 67 núm. 4 i 6; Motet "Singet dem Herrn ein neues Lied" op. 91, per a cor i orquestra; Concert per a violí i orquestra en mi menor, op. 64. Mendelssohn va viure només 38 anys, però la seva producció és extensa i plena de joies. Durant els últims anys de vida va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. Durant aquests anys (1842-1847) Mendelssohn va compondre petites joies musicals i algunes obres mestres, com les que sentirem en els cinc capítols que li dediquem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Lass O Herr mich hülfe finden" op. 96, per a contralt, orgue, cor i orquestra; "Lauda Sion" op. 73, per a cor, solistes i orquestra. Mendelssohn va viure només 38 anys, però la seva producció és extensa i plena de joies. Durant els últims anys de vida va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. Durant aquests anys (1842-1847) Mendelssohn va compondre petites joies musicals i algunes obres mestres, com les que sentirem en els cinc capítols que li dediquem aquesta setmana.

Avui hem sentit: El somni d'una nit d'estiu, op. 61. Mendelssohn va viure només 38 anys, però la seva producció és extensa i plena de joies. Durant els últims anys de vida va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. Durant aquests anys (1842-1847) Mendelssohn va compondre petites joies musicals i algunes obres mestres, com les que sentirem en els cinc capítols que li dediquem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Nizza"; "Mi lagnerò tacendo" (tres versions); "Petite Messe Solennelle" (segona part). Rossini va compondre quaranta òperes en dinou anys, la majoria de les quals van ser èxits apoteòsics que el van convertir en el compositor més important i cèlebre del moment. Però sorprenentment, l'any 1829, acabada d'estrenar "Guillem Tell", Rossini abandona el món de l'òpera i no hi torna mai més. Tenia 37 anys i es va passar les quatre dècades següents allunyat del món operístic. No obstant, no va deixar d'escriure música de gèneres ben diversos, obres senzilles i frívoles, i d'altres solemnes i serioses que no va voler mai que s'editessin en vida seva. Ell les va batejar "pecats de vellesa", obres brillants i plenes d'humor pensades per a les vetllades musicals i gastronòmiques que oferia a la seva residència parisenca de Beau Sejour.

Avui hem sentit: "Ridiamo, cantiamo, che tutto s'en va"; "Petite Messe Solennelle" (primera part). Rossini va compondre quaranta òperes en dinou anys, la majoria de les quals van ser èxits apoteòsics que el van convertir en el compositor més important i cèlebre del moment. Però sorprenentment, l'any 1829, acabada d'estrenar "Guillem Tell", Rossini abandona el món de l'òpera i no hi torna mai més. Tenia 37 anys i es va passar les quatre dècades següents allunyat del món operístic. No obstant, no va deixar d'escriure música de gèneres ben diversos, obres senzilles i frívoles, i d'altres solemnes i serioses que no va voler mai que s'editessin en vida seva. Ell les va batejar "pecats de vellesa", obres brillants i plenes d'humor pensades per a les vetllades musicals i gastronòmiques que oferia a la seva residència parisenca de Beau Sejour.

Avui hem sentit: "Passegiata"; "Toast pour le nouvel an"; "Duetto buffo dei due gatti"; "I gondolieri"; "La beurre"; "Danza" (Tarantel·la napolitana); "La fede"; "La speranza"; "La carità"; "Il carnevale"; "Brindisi". Rossini va compondre quaranta òperes en dinou anys, la majoria de les quals van ser èxits apoteòsics que el van convertir en el compositor més important i cèlebre del moment. Però sorprenentment, l'any 1829, acabada d'estrenar "Guillem Tell", Rossini abandona el món de l'òpera i no hi torna mai més. Tenia 37 anys i es va passar les quatre dècades següents allunyat del món operístic. No obstant, no va deixar d'escriure música de gèneres ben diversos, obres senzilles i frívoles, i d'altres solemnes i serioses que no va voler mai que s'editessin en vida seva. Ell les va batejar "pecats de vellesa", obres brillants i plenes d'humor pensades per a les vetllades musicals i gastronòmiques que oferia a la seva residència parisenca de Beau Sejour.

Avui hem sentit: "Tantum ergo" per solistes i orquestra; "Cantata in onore del sommo Pontefice Pio nono"; motets "O salutaris", "Cantemus Domine" i "Il candore in fuga"; "Une caresse a ma femme", "Mon prélude hygienique du matin" per a piano. Rossini va compondre quaranta òperes en dinou anys, la majoria de les quals van ser èxits apoteòsics que el van convertir en el compositor més important i cèlebre del moment. Però sorprenentment, l'any 1829, acabada d'estrenar "Guillem Tell", Rossini abandona el món de l'òpera i no hi torna mai més. Tenia 37 anys i es va passar les quatre dècades següents allunyat del món operístic. No obstant, no va deixar d'escriure música de gèneres ben diversos, obres senzilles i frívoles, i d'altres solemnes i serioses que no va voler mai que s'editessin en vida seva. Ell les va batejar "pecats de vellesa", obres brillants i plenes d'humor pensades per a les vetllades musicals i gastronòmiques que oferia a la seva residència parisenca de Beau Sejour.

Avui hem sentit: "Stabat Mater" per a cor, solistes i orquestra. Rossini va compondre quaranta òperes en dinou anys, la majoria de les quals van ser èxits apoteòsics que el van convertir en el compositor més important i cèlebre del moment. Però sorprenentment, l'any 1829, acabada d'estrenar "Guillem Tell", Rossini abandona el món de l'òpera i no hi torna mai més. Tenia 37 anys i es va passar les quatre dècades següents allunyat del món operístic. No obstant, no va deixar d'escriure música de gèneres ben diversos, obres senzilles i frívoles, i d'altres solemnes i serioses que no va voler mai que s'editessin en vida seva. Ell les va batejar "pecats de vellesa", obres brillants i plenes d'humor pensades per a les vetllades musicals i gastronòmiques que oferia a la seva residència parisenca de Beau Sejour.

Avui hem sentit: "Come ye sons of art, away", oda per a l'aniversari de la reina Maria; "Funeral sentences", música per als funerals de la reina Maria. Henry Purcell va viure 36 anys a les acaballes del segle XVII, però va ser un compositor estretament vinculat a la casa reial anglesa. De petit va cantar a la capella reial, de jove va ser organista a Westminster i va acabar sent compositor de tres monarques: Carles II, Jaume II i Guillem III. Entre 1680 i l'any de la seva mort, 1695, Purcell va compondre vint-i-quatre odes per a aniversaris, casaments, coronacions i benvingudes a membres de la casa reial anglesa; música refinada, solemne i de gran bellesa. La màxima destinatària de les seves obres, però, va ser la reina Maria, esposa de Guillem III, amb qui Purcell va tenir una estreta i cordial relació d'amistat i admiració mútua. En morir ella, als 32 anys, de verola, Purcell li va dedicar les "Funeral sentences", l'obra més emotiva i commovedora de tota la seva producció.