El fotimer

El 1996, els anglesos Pulp van ser número u mundial amb "Common people", el single principal de "Different class". Com continuar allò? Hi ha qui diu que la seva següent obra, "This is hardcore" (1998), es pot considerar el final del britpop, perquè s'escora cap a l'art-pop-rock-alternatiu. Tanmateix, Pulp sempre havien jugat en una altra lliga respecte a Oasis, Blur o Suede. "This is hardcore" és un disc amb grans cançons, que et fan divertir i/o pensar, segons com et trobis.

01 "The fear"

02 "Dishes"

03 "Party hard"

04 "Help the aged"

05 "This is hardcore"

06 "A little soul"

07 "I'm a man"

08 "Sylvia"

09 "Glory days"

10 "The day after the revolution"

El 2001 feia quatre anys que el prolífic Nick Cave no publicava res de nou. Diuen que van ser anys de lluitar contra les seves addiccions i superar la separació de PJ Harvey. El cas és que, si això és cert, de la misèria se'n fa gran art. A "No more shall we part", el cantautor australià es mostra més sensible i madur que mai. Un disc lent i sentit amb una gran producció i especial protagonisme d'un piano espectacularment gravat.

01 "As I sat sadly by her side"

02 "And no mores hall we part"

03 "Hallelujah"

04 "Love letter"

05 "God is in the house"

06 "Oh my lord"

07 "Sweetheart come"

08 "The sorrowful wife"

09 "Gates to the garden"

10 "Darker with the day"

El 1975, Pink Floyd van triomfar amb el disc "Wish you were here", el següent a "The dark side of the moon", que els havia convertit en grup de moda i de culte. Després, Roger Waters, que havia pres el control gairebé total de la banda, es va bolcar cap a una reinterpretació musical del llibre "Rebel·lió a la granja", de George Orwell, com una manera de canalitzar les seves idees polítiques.

01 "Pigs on the wing 1"

02 "Dogs"

03 "Pigs (three diferent ones)"

04 "Sheep"

05 "Pigs on the wing 2"

Després de la separació de The Stooges el 1974, Iggy Pop, el seu cantant, va caure en l'addicció a les drogues. Gràcies a David Bowie, que també provava de sortir-se'n a Berlín, va iniciar una carrera en solitari el 1977 amb "The Idiot". Enmig d'una prolífica espiral de creativitat, a final del mateix any publicava el mític "Lust for life", amb cançons coestrictes per tots dos.

01 Iggy Pop - "Lust for life"

02 The Supremes - "You can't hurry love"

03 Martha & The Vandellas - "I'm ready for love"

04 Jet - "Are you gona be my girl"

05 Iggy Pop - "Sixteen"

06 Iggy Pop - "The passenger"

07 Iggy Pop - "Tonight"

08 Iggy Pop - "Success"

09 Iggy Pop - "Turn blue"

10 Iggy Pop - "Neighborhood threat"

11 David Bowie - "Neighborhood threat"

12 Iggy Pop - "Fall in Love with me"

El complicat i poc prolífic grup Midlake, que en 22 anys ha publicat quatre discos i ha canviat de formació en diverses ocasions, va treure el 2006 un dels grans àlbums del nou segle. "The trials of Van Occupanther" és una obra d'art de cançons sentides que es mouen pels terrenys del folk-rock alternatiu i la psicodèlia.

01 Midlake - "Roscoe"

02 Midlake - "Bandits"

03 Midlake - "Head home"

04 Midlake - "Van Occupanther"

05 Midlake - "Young bride"

06 Midlake - "Branches"

07 Midlake - "In this camp"

08 Midlake - "We gathered in spring"

09 Midlake - "It covers the hillsides"

10 Midlake - "Chasing after deer"

11 Harp - "Chrystals"

12 Midlake - "You never arrived"

12 Midlake - "The fairest way"

A l'octubre de 1970, Janis Joplin moria a Los Angeles, als 27 anys, per una sobredosi d'heroïna. En aquells moments estava gravant el seu tercer disc, que va acabar sortint el gener de 1971. Es tracta de "Pearl", sens dubte la seva obra més polida, que va ser un èxit i es va mantenir al número u durant dos mesos. La gravació aconseguia captar la impressionant energia que caracteritzava els directes de Janis.

01 Janis Joplin - "Move over"

02 Janis Joplin - "Cry baby"

03 Janis Joplin - "A woman left lonely"

04 Janis Joplin - "Half moon"

05 Janis Joplin - "Buried alive in the blues"

06 Janis Joplin - "My baby"

07 Kris Kristofferson - "Me and Bobby McGee"

08 Janis Joplin - "Me and Bobby McGee"

09 Janis Joplin - "Mercedes Benz"

10 Janis Joplin - "Trust me"

11 Janis Joplin - ""Get it while you can"

12 Janis Joplin - "Happy birthday, John"

13 Janis Joplin - "Pearl"

14 Janis Joplin - "Cry baby (live in Toronto)"

El 1987, Bruce Springsteen s'havia divorciat de la seva primera dona i estava a punt de fer els 40. Feia tres anys que havia publicat el seu mític "Born in the USA", i va sorprendre amb un disc que, tot i seguir marcant la línia rock, transmetia la sensació que incorporaria poc repertori als seus habituals concerts de grans estadis. Sense arribar al nivell d'intimitat del "Nebraska", aquí hi ha un gir cap a dins. Un disc sobre aquesta crisi de la mitjana edat i, per damunt d'això, sobre la parella, els retrets i la falta de capacitat de compromís.

01 "Ain't got you"

02 "Tougher than the rest"

03 "All that heaven will allow"

04 "Spare parts"

05 "Cautious man"

06 "Walk like a man"

07 "Tunnel of Love"

08 "Two faces"

09 "Brilliant disguise"

10 "One step up"

11 "When you're alone"

12 "Valentine's day"

Frank Zappa és un gènere en ell mateix. I, tot i que va morir jove, als 52 anys, té una carrera extensíssima que va més enllà de la seva mort, perquè es passava la vida gravant. Va fer blues, rock progressiu, jazz i música clàssica. Dins d'aquesta diversitat, sovint inaccessible per a algunes oïdes, destaca l'etapa 1973-77, en què la seva música es fa lleugerament més directa. A "Over-nite sensation", un breu disc de set temes, hi trobem gran part de la seva expressió més genial.

01 Frank Zappa - "Camarillo Brillo"

02 Frank Zappa - "I'm the slime"

03 Frank Zappa - "Dirty love"

04 Jean Luc-Ponty - "Mirage"

05 Frank Zappa - "Fifty-fifty"

06 Frank Zappa - "Zomby woof"

07 Frank Zappa - "Dinah-Moe-Humm"

08 Tina Turner - "The best"

09 Ike & Tina - "Popcorn"

10 Frank Zappa - "Montana"

El 1993, la banda de Cincinnati The Afghan Whigs va fer el salt a un segell discogràfic gran. Les cançons que el seu frontman, Greg Dulli, havia compost fins aquell moment parlaven sobre la fi d'una relació amorosa amb una sinceritat impròpia de la figura clàssicament masculina. El disc va passar força desapercebut, però alguns crítics hàbils amb visió de futur el van qualificar com una de les obres més importants i estúpidament infravalorades del seu temps.

01 "If we were going"

02 "Gentlemen"

03 "Be sweet"

04 "Debonair"

05 "When we two parted"

06 "Fountain and Fairfax"

07 "What jail is like"

08 "My curse"

09 "Now you know"

10 "I keep coming back"

11 "Brother Woodrow/Closing prayer"

Al 1987, els anglesos The Housemartins van publicar el seu excel·lent segon disc, farcit de singles indie-pop en plena època del jangle. Va ser la confirmació que eren un grup molt divertit, però lamentablement també va ser el seu comiat perquè es van separar amistosament poc després, i van arrencar carreres en solitari.

01 The Housemartins – "The people who grinned themselves to death"

02 Aztec Camera – "Somewhere in my heart"

03 The Smiths – "The boy with the thorn in his side"

04 The Housemartins – "I can't put my finger on it"

05 The Housemartins – "The light is always green"

06 The Housemartins – "The world's on fire"

07 Billy Joel – "We didn't start the fire"

08 The Housemartins – "Pirate aggro"

09 The Housemartins – "Me and the farmer"

10 Bob Dylan – "Maggie's farm"

11 The Housemartins – "Five get over excited"

12 The Beatles – "All you need is Love"

13 The Housemartins – "Johannesburg"

14 The Housemartins – "Bow down"

15 The Housemartins – "You better be doubtful"

16 The Housemartins – "Build"