Ferits de Lletra

Els investigadors de la Universitat d'Alacant Josep Bernabéu i Maria Tormo ens presenten 119 receptes de transmissió femenina i ben arrelada a una memòria que els temps líquids amenacen amb fer desaparéixer. Potser el plat, el bon plat, siga el camí de tornada casa.

See omnystudio.com/listener for privacy information.

Paradigma de l’intel·lectual nord-americà del segle XX i també de l’home mundà i carismàtic, immers en la literatura, la crítica política o les banalitats del seu temps, la figura elegant i reverencial de Gore Vidal seguix oferint un testimoni valuós per a comprendre per què durant la passada centúria els Estats Units foren la mesura de totes les coses. Hui, de la mà de Toni Sabater, amb l’escriptor Gore Vidal, en l'edició número 160 de Ferits de Lletra.

See omnystudio.com/listener for privacy information.

El cinema dels anys 30 reflectí per primera vegada els conflictes d'una classe que ja no trobava sentit a treballar per a viure. Hui, un segle després, eixa reflexió continua més vigent que mai. Sobre un text d'Àurea Ortiz per a la revista Lletraferit

See omnystudio.com/listener for privacy information.

Fins a on podem exigir als genis de la literatura que, a més de la seua obra, ens deixen una conducta personal immaculada i a prova dels canvis de sensibilitat de cada època? Óscar Mora ens presenta una galeria de sublims....bastards.

See omnystudio.com/listener for privacy information.

De figues n’hi han: pansides i atabollades, albardades i de carabasseta, de Sant Joan i napolitanes, negrelles i del peçonet. També n’hi han figues paleres, punxoses i que es mengen, i figa molles, que demanen permís a una mà per a moure l’altra. I els que ho fan tot arreu, a la figa mandranga, i expressions i dites: tindre la figa torta (estar de mal toc), fer coll de figa (morir-se); o estar arrepretats com a figues en cofí; però açò de l’epistemologia són figues d’un altre paner. Hui parlem de figues de veritat, i de figueres, les que broten per totes bandes en la València marítima. Vos ho contem en l’edició número 160.

See omnystudio.com/listener for privacy information.

L'escriptor Carles Fenollosa ens acosta a la història i la realitat de la capital argentina, del Museo de la Memoria dels torturats de Videla a la grandiositat col·lectiva de l'estadi Monumental.

See omnystudio.com/listener for privacy information.

José Martí, heroi de la independència de Cuba, tenia orígens valencians, com és sabut. Son tio nasqué en el Cabanyal i la família paterna estava arrelada entre Benimaclet i la València marítima, encara que també visqueren en Alacant i en el carrer Morvedre. Vos ho contem en l’edició número 158 de Ferits de Lletra.

See omnystudio.com/listener for privacy information.

Apunta la primavera en València. També en Toronto, però amb molt de fred encara. La capital d’Ontàrio espera el bon oratge per a invadir els carrers i omplir-los de música, ball, alegria i menjar després d’un hivern extrem davall zero. De banda sonora, el grup The Laudables, amb el disc del mateix nom. Vos ho contem en l’edició número 157.

See omnystudio.com/listener for privacy information.

«Per què hi ha alguna cosa en compte de no-res?», es preguntà Leibniz, i després Wittgenstein i Heidegger. Quin paper juga la metàfora en el llenguatge? I quin gust fa el buit d'un Donut? Ho descobrim amb l'escriptora Jean Murdock

See omnystudio.com/listener for privacy information.

Alguns coneixeu el tema d’este Ferits de lletra per la série Treme de David Simon. Uns altres per les músiques vinculades a este singularíssim carnaval. A molts encara els sorprén per què els negres desfilen vestits d’indis pels carrers de Nova Orleans amb motiu del Mardi Gras. És fruit d’un sorprenent mestissatge decantat des de finals del segle XVII.

See omnystudio.com/listener for privacy information.