Greuges

Esta setmana vos portem la primera entrega d'un capítol doble on entrem a saco amb les eleccions de Galícia i Portugal, que han deixat escenaris roinets per a l'esquerra (que li pregunten a Podemos xd) . Principalment en terres gallegues on després del hype generat per les enquestes i la bona campanya del BNG s'hem adonat que les coses costen més del que sembla.

Ja sabem que la Intel·ligència Artificial tendeix a assemblar-se als seus creadors. Enn altres ocasions de la IA fatxa i de la IA explotadora i ara també tenim la woke: Microsoft s'ha vist obligat a retirar la seua IA (Gemini) per sobrerrepresentar minories fins a extrems grotescos: soldats nazis japoneses i pares fundadors dels Estats Units indis americans, entre d'altres. Hui parlem d'inclusió i diversitat portada al ridícul de l'individualisme extrem i la marca personal.

Arrel de la denuncia per ludopatia d'usuaris cap a Match Group, matriu de Tinder, Meetic i altres apps de cites, entrem al debat sobre l'ús d'estes aplicacions per a lligar, la diferència entre sexes dins del "mercat de l'amor", la masculinització dels usuaris i els límits d'estos usos. 

El #MeToo ha tardat més de set anys a arribar a Espanya; i vam haver de sentir i llegir que açò era un oasi i que dir noms no era important. Quan per fi ha aplegat el primer a caure ha sigut un director de segona, gràcies a una investigació periodística d'El País. Hui parlem d'un altre tema en que per desgràcia tampoc no hi ha una "excepció ibèrica": assetjament, denúncies, "discos durs" i un periodisme que, per una volta en la vida, ha fet exactament el que s'hauria d'esperar d'ell.

La indústria de la moda està en crisi conseqüència d'un model insostenible, contaminant i basat en l'explotació, però l'estocada final li l'estan pegant les milícies houthis obligant-los a fer molts més km per arribar al públic europeu. Una acció que fan en suport a la causa Palestina i que està obligant els estats occidentals a moure fitxa mentre a casa nostra continuem embovats amb Eurovisió.

El que va començar com una protesta del camp francès contra el govern de Macron ha acabat escampant-se per tota Europa, i tots demanen coses similars: la demanda de preus justos, la fi de la competència deslleial i unes institucions que els ajuden per compte d'ofegar-los en burocràcia. Hui parlem de la gent que vol viure de la terra; atrapats entre l'extrema dreta oportunista i els progres de ciutat que no saben reconèixer els seus ni quan els tenen davant dels morros.

Hui aprofitem per parlar de fem, reciclatge i periodisme, en una nova entrega de per què els diaris fatxes reben totes les subvencions públiques i com tenen eixes suposades audiències desmesurades. 

Els discursos antiimigració son tendència a tota Europa. I per això, com a bons centreeuropeus, els catalans no podien ser menys. Parlem de la deriva racista de Junts: siga per tornar a tocar poder de la mà de la dreta espanyola o per evitar que l'alcaldessa de Ripoll els furte la cartera, hui fem un spoiler: sale mal.

Segona part del repàs a les coses més vergonyoses, en este cas de l'inici de 2024: cavalcades de reis, alcaldes i algun que altre protagonista sorpresa

Tanquem el cicle del primer any del Recapte amb Àlex Seguí, que val a dir que és de tots els convidats el primer que ens apareix amb l'entrevista preparada en un full. Potser el coneixeu per La Gossa Sorda -o pel seu últim single, Paradigma Mort-, però també és un artista polifacètic i últimament, professor d'animació. Parlem d'ensenyar a dibuixar, del mercat de l'art, de la CIA, d'Hortensia Herrero, de la blancor i de la llum, entre d'altres coses.