Greuges

Anem a vore Alcarràs al cine i aconseguim consumir cultura sense rastre de consum irònic per primera volta en molt de temps: qui som i què volem ser, món rural, personatges polièdrics i una idea de ficció que deixa la d'À Punt a l'alçada del betum

Atrets pel que semblava un acte d'una marca de cerveses acabem en un acte polític, i la pressió de l'audiència ens desbarata la planificació de la setmana, així que posem el cos i el nostre granet d'arena a la millora dels formats d'espectacle

Visitem la Fira del Llibre de València i acabem amb ansietat de tant de tràfec i autors intentant vendre'ns coactivament els seus llibres a manera de venedors d'un basar d'Istanbul; i de rebot, aprofitem per demanar als Reis Mags -o a qui corresponga- la mena de Fira ideal que ens agradaria visitar un dia o altre

Amb tot l'escàndol de Pegasus hem descobert que l'aigua banya i que els governs espien els seus ciutadans, cosa que qualsevol periodista, polític o activista adult sap des de fa dècades. Parlem d'això, de la impotència en política i d'altres coses que també es diuen només en petit comité

Mentre sembla remetre la pandèmia, sembla que les plataformes de streaming, Netflix, HBO i companyia, comencen a perdre usuaris i caure en picat en borsa: quantes quotes al mes està disposada a pagar la gent, ara que tornem a tindre un poc de vida social, abans de piratejar i abaixar-se torrents com en els feliços 2000?

A la 2a volta de les Presidencials franceses, l'espai de la França insubmisa de Melenchon ha donat la victòria a la França de l'ordre de Macron, als qui perceben com a mal menor. Preferirà tota la vida l'esquerra alternativa i urbana a les elits amb qui comparteixen preferències de torrades per esmorzar i estils de música, o seran algun dia capaços d'entendre's amb el món rural i el treball assalariat, a qui menyspreen culturalment?

Davant la perspectiva de les vacances de Pasqua, dos ateus i descreguts ens aproximem a la religió de fora cap a dins, i com podeu imaginar-vos ens ix el programa més metafísic que hem perpetrat fins al moment.

A propòsit del Motomami de Rosalia, ens fem algunes preguntes sobre l'evolució de la música d'arrel a casa nostra i al veïnat més proper: per què la música popular valenciana no ha arribat (encara) a ser un fenomen de masses?

En política sembla que no està de moda tindre valors forts: per rebutjar un gran evento alguns s'estimen més argumentar que no és rendible que dir a la cara que per albergar regates de pijos o tornejos de golf igual millor haver votat els altres. Hui ens preguntem si realment està tot en venda i per què l'esquerra té tanta por de dir en veu alta que té preferències i no només informes tècnics.

Ja portem alguns mesos en actiu i comencem a tindre una comunitat d'oients que ens escriu amb preocupacions compartides: on viure venint de ciutats i pobles que ens expulsen, com conèixer gent nova més enllà de la trentena i, en definitiva, de quina manera construïm comunitats i grups d'afinitat més enllà del veïnat i els vincles de tota la vida.