A partir de l’article de l'amic del programa Albert Lloreta, Una taca estranya al cel, que reflexiona sobre el soroll i la dificultat de mantenir converses mínimament dignes a X/exTwitter, abordem una idea que va més enllà del contingut: el veritable problema és l’arquitectura mateixa de la xarxa. Des d’aquí, el salt cap a BlueSky és natural. No es presenta com una plataforma més, sinó com una manera radicalment diferent d’entendre les xarxes: un protocol obert que permet a l’usuari controlar què veu, com ho veu i amb qui interactua. Una proposta que vol reapropiar-se del debat digital des de la base, repensant-lo des de l’arrel.