El debat sobre el futur sol moure’s entre desitjos i pors. Però hi ha llocs on el futur ja ha arribat, i no sempre com ens agradaria. No parlem d’una utopia digital ni d’un estat fallit, sinó d’un laboratori real on la democràcia ha sigut secundària però hi ha indústria, els trens no fallen i l’habitatge públic és norma. Mentre ací discutim si planificar és cosa de comunistes o de tecnòcrates, allà fa dècades que ho fan sense demanar permís. Benvingudes a Singapur.