Llibres

Dos llibres molt diferents, tots dos amb el rerefons de la dècada terrible de 1930. "La propietat", novel·la gràfica de Rutu Modan, amb una jove i la seva àvia que van d'Israel a Varsòvia per reclamar una casa robada pels nazis. I la correspondència de J.V. Foix amb el seu cunyat Joan Gili a "Entre llibres i llibres", especialment densa i apassionant durant la Guerra Civil. L'Adolf Beltran s'ha passat uns quants dies entre aquests dos llibres i li han interessat molt.

Tal dia com avui parlem de menjadores per a ocells en forma de Prometeu, el Beef de Netflix i el de Paco Candel, la redempció d'Oscar Wilde, el cantó còmic de Bob Dylan, Christopher Lee cantant epic power metal, el retorn de Buddy Holly. Moltes coses, totes bones.

Míriam Cano celebra l'obra de John Berger des del "Maneres de mirar" i en recomana l'exposició de la Virreina.

Una parella de joves creatius al Berlín més hípster protagonitza una novel·la fascinant al voltant de les relacions socials, l'amistat, l'amor o la feina filtrats pel món de les xarxes i la precarització. Avui rebem Vincenzo Latronico, que ha escrit a "Les perfeccions" (Anagrama) una crònica punyent de la impostura digital, de la bombolla narcisista, de l'airbinbització del món i de la fragilitat dels somnis a la trentena. Adolf Beltran ens porta un l'últim Emmanuel Carrère, "D13", crònica del judici pels atemptats del 13 de novembre del 15 a París. I Míriam Cano llegeix el darrer llibre d'un altre referent, Julian Barnes: la fascinació per la professora "Elizabeth Finch" i l'assaig sobre Julià l'Apòstata.

El mestre de l'autoficció convertit en cronista del judici pels atemptats del 13 de novembre del 2015 a París. Emmanuel Carrère aconsegueix a "D13" allò que tan sovint sembla impossible: empatitzar profundament amb el dolor de les víctimes sense abandonar la voluntat de comprendre els jihadistes i les seves circumstàncies. El llibre el publica Anagrama amb traducció de Ferran Ràfols Gesa.

Míriam Cano llegeix l'últim llibre de Julian Barnes (Angle), que pren com a punt de partida la fascinació d'en Neil per la professora Elizabeth Finch i la reescriptura de l'assaig sobre Julià l'Apòstata.

Lluís Ruiz ens parla del fenomen literari "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres", d'Irene Solà (Anagrama). Un llibre que té moltes dimensions, capes i llocs des d'on afrontar-lo, i que incita a moltes relectures. El Lluís dedica, per primera vegada en la història, la seva secció completament a aquesta novetat literària, que es va presentar dilluns a La Central, amb un èxit sense precedents.

Després d'anys de recerca, la investigadora Marta Vallverdú ha plasmat en un sol volum els moviments, les disciplines, les reivindicacions i les inquietuds que van recórrer la dècada dels 60 a Catalunya. Un assaig que ha merescut el Premi de la Crítica Serra d'Or i que articula una retrat no hagiogràfic de la lluita per uns ideals i una cultura i a favor de la modernitat. En parlem amb Marta Vallverdú, Xènia Dyakonova, Borja Bagunyà i Adolf Beltran, que també rescata títols com el "Notícies d'abans d'ahir" d'August Rafanell.

"La llei de l'hivern", la soledat entre la boira en el debut de Gemma Ventura

Amb una atmosfera entre el somni i la faula i una natura semantitzada, Gemma Ventura Farré narra la vetlla d'un avi moribund en el que és un esclat de records, de pors i de pensaments d'una noia que fa front a la soledat en companyia. Avui rebem Gemma Ventura per parlar de "La llei de l'hivern", que va guanyar l'últim premi Josep Pla. Adolf Beltran recull les cròniques de Dino Buzzati a propòsit d'endevins, bruixes i astròlegs al llibre "Misteris d'Itàlia" (Sidillà). I ens visita també Bernat Reher per parlar de "Mentrimentres", podcast de divulgació literària paria, de teatre i del panorama cultural a Catalunya.

Mags, endevins, bruixes, mèdiums i astròlegs són els personatges principals d'aquest recull de cròniques de Dino Buzzati, publicades a mitjans dels anys 60 al Corriere della Sera. Fascinat pels fenòmens paranormals, com Federico Fellini, Buzzati ofereix un retrat de creences ancestrals que reculen però resisteixen l'avenç de la modernitat. David Guiteras Olivet s'ha encarregat de la traducció catalana de "Misteris d'Itàlia" per a Edicions Sidillà.