Memento

Memento #218. Amb sis novel·les i algun relat curt, Jane Austen en va tenir prou per deixar empremta en la història de la literatura, i del cinema, gràcies a unes trames iròniques i crítiques que qüestionaven el romanticisme, la societat previctoriana i la falta de perspectives per a les dones de l'època. Repassem les millors adaptacions d'Austen al cinema amb una dona que, en esperit, viu al segle XIX: l'editora de Viena, Blanca Pujals, una de les responsables del podcast "Punkis decimonòniques".

Memento #217. El director i dramaturg Sergi Belbel ens proposa repassar la carrera encara curta d'un dels actors més representatius de la seva generació. Analitzem la vessant més intimista de Timothée Chalamet, capaç d'expressar de manera subtil el dolor del primer amor a "Call me by your name", i també la més messiànica, la que l'ha portat a liderar una revolta futurista (i ecologista) a "Dune", que encara estem pendents de veure cap on ens portarà.

Memento #216. La seva capacitat de donar vida a personatges torturats, ficant-s'hi fins al moll de l'os, el va convertir en una de les estrelles més populars de Hollywood, amb una carrera marcada per l'accident de cotxe que el va obligar a passar per una reconstrucció de rostre. Rastregem què hi ha de cert en la llegenda negra de Montgomery Clift amb una de les seves grans admiradores, la periodista Mar Cortés.

Memento #215. Per inaugurar la sisena temporada del programa tenim un convidat d'excepció, l'escriptor Pepe Colubi, membre de la troupe dels "Ilustres ignorantes". Ens proposa repassar l'obra d'un còmic fonamental de la història del cinema europeu, Jacques Tati, que a través del seu personatge icònic del senyor Hulot va aconseguir carregar contra la deshumanització de la tecnologia i certs peatges de la modernitat, gairebé sense paraules.

Memento #214. Tanquem la cinquena temporada de "Memento" parlant d'una de les actrius més populars del cinema mundial, des d'inicis dels anys noranta fins a l'actualitat. Amb els anys s'ha anat desprenent d'etiquetes enfadoses que la catalogaven com la reina de la comèdia romàntica, o l'enèsima núvia d'Amèrica. Amb la cantant i compositora Suu, que fa poc ha publicat el seu tercer disc, "Karaoke", repassem la carrera de Julia Roberts i analitzem fins a quin punt han quedat desfasats els valors que transmeten pel·lícules com "Pretty woman".

Memento #213. És el director rus més important del cinema contemporani, considerat per molts com l'hereu de Tarkovsky, tot un expert a l'hora d'exposar les contradiccions de la seva societat: l'egoisme, la falta d'empatia, la corrupció, la infància desatesa... Són alguns dels ingredients d'Andrei Zviàguintsev, l'autor d'obres mestres com "Sin amor". En parlem amb el poeta i novel·lista Xavier Mas Craviotto.

Memento #212. Repassem la carrera de Jean Seberg, actriu americana de biografia agitada que sempre va viure en trànsit, entre el classicisme i la modernitat, entre Hollywood i els nous cinemes europeus, i que va acabar sent espiada per l'FBI. Va debutar ben jove a Hollywood, a les ordres d'Otto Preminger, i quan semblava encaminada al fracàs va ser rescatada per Jean-Luc Godard i la Nouvelle Vague, convertida en una "fille fatale" independent i alliberada a "Al final de l'escapada". En parlem amb la crítica i professora d'història del cinema Maria Adell, que va dedicar a Seberg la seva tesi doctoral.

Memento #211. El guionista, humorista i presentador Òscar Dalmau ens ha proposat parlar de comèdies televisives que han estat adaptades en forma de llargmetratge, posant a prova l'estructura habitual d'aquesta mena de sèries, que no sol passar dels vint minuts de durada per capítol. Què passa quan portes a la pantalla gran personatges com el policia Frank Drebin, Mr. Bean o els nanos de South Park, i per tant cal estirar la trama? La veritat és que fent llista n'hem trobat molts més exemples dels que ens havíem imaginat en un primer moment... i sense rialles enllaunades.

Memento #210. Ens visita l'actriu Agnès Busquets per comentar la carrera d'una de les seves màximes referents, Diane Keaton, la dona que va motivar la creació d'un dels grans personatges del cinema dels anys setanta, una tal "Annie Hall". Per la seva manera de comportar-se davant de la càmera, com una dona tan forta com carregada d'inseguretats, i pel seu vestuari unisex, la Keaton es va convertir en tota una icona que encara es manté plenament activa.

Memento #209. Pels seus components dramàtics i escenogràfics, la sala d'un tribunal ha estat el lloc ideal per situar el clímax de moltes pel·lícules al llarg de la història, normalment drames i intrigues, però també alguna comèdia. Per parlar-ne, i també per conèixer les diferències entre el funcionament real de la justícia i el que hem vist en la ficció a "Dotze homes sense pietat", "Testimoni de càrrec" i tantes altres, ens acompanya la periodista de temes policials i de tribunals de TV3, Fàtima Llambrich. Ens assegura que en tota la seva vida només ha vist unes quaranta pel·lícules, i només per preparar el seu pas pel "Memento" ja n'ha vist cinc més! Ves que a partir d'ara no s'hi aficioni...