Memento

Memento #208. Abans de ser reconeguda pel seu personatge televisiu de Jessica Fletcher arreu del món, Angela Lansbury tenia una carrera molt sòlida al cinema, on solia assumir papers teòricament secundaris però que sempre feia brillar, i al teatre musical, on era cap de cartell. Repassem la filmografia de l'actriu de pel·lícules com "El mensajero del miedo" i la primera versió de "Mort al Nil" amb un gran admirador seu, que ha fet uns quants centenars de quilòmetres per poder veure-la sobre un escenari: l'actor Jordi Soriano, membre fundador d'Impro Barcelona i imitador al programa "Polònia".

Memento #207. D'Elvis Presley a Lady Gaga, passant per Manolo Escobar, Raphael, Tina Turner, David Bowie i els Hombres G, han estat molts els músics que han decidit fer carrera més o menys esporàdica al cinema, tant per demostrar un talent tot terreny com per estratègia promocional. I no sempre han afinat prou davant de la càmera. Repassem un munt d'exemples, alguns de positius i altres de perfectament oblidables, amb el periodista Iu Forn, director de l'Agència Catalana de Notícies, l'únic convidat del "Memento" capaç de proposar-nos parlar d'Isabel Pantoja...

Memento #206. Els inicis de la inoblidable Dorothy d'"El màgic d'Oz" com a nena prodigi, explotada per la fèrria disciplina de la Metro Goldwyn Mayer, van marcar una vida d'addiccions i inseguretat. El talent de Judy Garland, i la seva característica veu de contralt, enèrgica i poderosa, li van permetre sobreviure a diverses crisis personals i brillar tant en alguns dels millors musicals del Hollywood clàssic com en papers més dramàtics. Repassem la seva carrera amb Joana Raja, cinèfila i assessora de programació de la Filmoteca de Catalunya. A "Les intocables", un clàssic indiscutible dels anys noranta: "Cadena perpètua".

Memento #205. El paisatge de Venècia, la ciutat aixecada sobre una llacuna i travessada per canals, ha inspirat cineastes de totes les èpoques, que hi han rodat des de les comèdies romàntiques més espurnejants fins a intrigues de terror sòrdides i sagnants. El periodista i fotògraf Txerra Cirbián, apassionat del cinema i de Venècia, es posa la samarreta de ratlles de tot bon gondoler i ens guia per algunes de les millors pel·lícules rodades en aquesta ciutat absolutament única. A "Les intocables", reivindiquem una pel·lícula d'animació sense diàlegs per a tots els públics, "La tortuga vermella".

Memento #204. El seu cinema arrauxat i radical sol provocar divisió d'opinions. Per sort, nosaltres som al mateix bàndol de la crítica de cinema i muntadora audiovisual Júlia Gaitano. Repassem les pel·lícules de Leos Carax, per alguns un hereu de Godard, per altres un apòstol de l'"amour fou", amb atenció especial a l'experimentació de "Mala sangre", l'extravagància de "Holy motors", i l'apassionament d'"Annette", una de les millors pel·lícules del 2021, un musical atípic creat amb els Sparks, que t'agafa per la solapa i no et deixa anar. So may we start?

Memento #203. Els germans més descarats i anàrquics de la comèdia clàssica van debutar al cinema després de vint anys d'experiència en el circuit del vodevil, i van posar a prova una bateria de gags infal·libles en obres mestres com "Sopa d'oca" i "Una nit a l'òpera". Amb la lògica d'uns nens grans, van saber posar en evidència les convencions socials més encarcarades entre bigotis pintats, puros, falsos accents italians, perruques i botzines. Repassem l'obra de Groucho, Chico, Harpo (i una mica la d'en Gummo i en Zeppo) amb el dramaturg, director i guionista Esteve Soler, codirector de la pel·lícula "Set raons per fugir". Porteu més fusta, que això és la guerra!

Memento #202. La periodista d'esports de TV3, actualment al "TN migdia", ens ha sorprès força amb el tema que ha escollit. Resulta que la Marta, des de sempre, ha estat molt interessada per conèixer les vivències de les persones, jueves i membres d'altres col·lectius, que van patir la persecució sistemàtica del règim nazi. Sobretot per posar en relleu la capacitat de resiliència de l'esperit humà, en resposta a un dels plans d'extermini més terribles de la història. El cinema també se n'ha fet ressò sovint, i per això la Marta ens proposa repassar algunes de les pel·lícules que han intentat reflectir l'horror viscut als guetos i els camps de concentració.

Memento #201. Acabem de commemorar el centenari d'un dels actors imprescindibles del cinema espanyol, José Luis López Vázquez, tan capaç de participar en comèdies frenètiques, amb la seva gesticulació nerviosa tan característica, com de fer un gir sorprenent a la seva carrera amb papers d'una contenció expressiva admirable. Amb el temps va ser presència necessària per entendre l'obra de Berlanga, Forqué, Ozores, Saura, Olea, Armiñán, i la de tants altres cineastes que van recórrer a ell en algun moment, des dels anys 50 fins al canvi de segle. Repassem la seva llarga filmografia amb el crític de cinema Carles Martínez Agenjo, un dels molts autors d'un llibre col·lectiu que acaba de sortir del forn: "El universo de José Luis López Vázquez".

Memento #200. Celebrem haver arribat a una xifra tan rodona de programes amb un luxe de convidat, el cantant, compositor, lletrista i escriptor Santi Balmes, membre dels Love of Lesbian, en plena gira amb el seu disc "Viaje épico hacia la nada". En Santi, que assegura que ell necessita tenir sempre algú a prop que el controli una mica quan li agafa la vena creativa, ens proposa parlar d'un director absolutament descontrolat, marcat pels excessos, el surrealisme i una visió entre onírica i grotesca de la vida: Terry Gilliam. El vam conèixer quan era el membre més eixelebrat i independent dels Monty Python i ha acabat signant pel·lícules tan recordades com "Brazil".

Memento #199. Tan creïble dalt d'un escenari de cabaret, com en els carrers clarobscurs del Berlín d'entreguerres o en un ranxo del Far West, Marlene Dietrich es manté en la nostra memòria com una de les presències més hipnòtiques i fascinants de la història del cinema. Repassem la seva carrera a una banda i l'altra de l'Atlàntic, i la manera com va desafiar les convencions heterosexuals de gènere de manera gairebé pionera, amb l'actriu i dramaturga Marta Aran.