Memento

Memento #198. L'amistat ha estat retratada pel cinema en totes les seves variants com una de les emocions humanes més primàries i necessàries, i sovint s'ha presentat de manera tant o més emotiva que l'amor romàntic. En parlem amb l'escriptora i periodista Natza Farré, que acaba de publicar un recull dels seus articles al diari "Ara": "Tinc algunes certeses i molts dubtes". La Natza destaca tres pel·lícules que aparentment tenen poc en comú, però que reflexionen sobre la importància i els límits de l'amistat: "Another year", "La vida d'en Carbassó" i "The party".

Memento #197. Als 24 anys, Laura Gost va guanyar un Goya pel guió del curtmetratge d'animació "Woody & Woody". Ara presenta la seva segona novel·la, "El món es torna senzill", la crònica del creixement emocional d'una noia des dels catorze anys fins a més enllà dels trenta. Avui passa pel Memento per reivindicar una de les figures més sòlides del Hollywood clàssic, un actor de presència física imponent i fama de bona persona dins i fora de la pantalla. L'advocat Atticus Finch de "Matar a un ruiseñor" sol encapçalar les llistes de personatges més estimats pel públic. Repassem la carrera exemplar de Gregory Peck.

Memento #196. En un moment de renovació profunda com va ser el Nou Hollywood, Peter Bogdanovich va saber trobar una veu personal des del respecte profund a les formes clàssiques del cinema, i especialment de la comèdia. A banda, com a cinèfil que havia entrevistat alguns cineastes mítics, acumulava una col·lecció d'anècdotes impressionant. Repassem la carrera, una mica maleïda, del director de "L'última projecció" i "Tothom va riure" amb Xavi Serra, periodista expert en cultura.

Memento #195. En un moment de lluita pels drets civils, es va convertir en el primer actor negre guanyador de l'Oscar al millor actor. Amb cada avenç que feia dins de la indústria del cinema, Sidney Poitier sentia que estava representant una comunitat de prop de 18 milions de persones. Per això solia escollir personatges nobles, íntegres i idealistes, però amb suficient caràcter per tornar un cop quan fes falta. El crític de cinema Jordi Picatoste ens ajuda a homenatjar el protagonista de pel·lícules imprescindibles com "Els lliris dels prats" i "En la calor de la nit", mort als 94 anys.

Memento #194. Per la seva voluntat d'assumir papers incòmodes com els de "La lloba" o "Què se n'ha fet, de Baby Jane?", i per la seva manera de desafiar els grans productors de Hollywood, Bette Davis va ser una de les actrius més influents i amb més personalitat i caràcter de la història del cinema. Repassem la seva llarga carrera amb una gran admiradora seva, Carme Lluveras, a qui per un dia arrosseguem fora de les pistes de bàsquet i les tertúlies esportives per fer gala de la seva cinefília. Cordeu-vos el cinturó, que serà un programa mogudet!

Memento #193. Sigourney Weaver ha aconseguit superar el pes del mític escafandre de la tinent Ripley i ha construït una carrera ben sòlida i variada, carregada de molts altres personatges interessants, sovint dones situades en posicions de poder i autoritat. La periodista Alba Laguna, cap de premsa del Festival de Sitges i col·laboradora de "La finestra indiscreta" de Catalunya Ràdio, visita el "Memento" per reivindicar el carisma i el bon criteri de Weaver a l'hora d'escollir papers.

Memento #192. El cinema profundament esteticista de Wong Kar-Wai no busca tant explicar-nos una història com fer-nos viure una experiència i recrear estats d'ànim. Els seus temes de fons solen ser la melangia de la solitud i l'amor vist com una qüestió d'atzar i sincronia. De l'autor d'una obra tan immortal com és "Desitjant estimar" ens en parla la Joana Serrat, que amb el seu últim disc, "Hardcore from the heart", ha recollit totes les lloances possibles i se segueix consolidant com un dels grans talents musicals del país. I resulta que, a més, és una cinèfila de primera.

Memento #191. Ens acompanya un actor amb una força escènica descomunal, que està posant a prova en l'espectacle "Hamlet Aribau". Guillem Balart s'ha deixat posseir pels versos de Shakespeare i ens ofereix una gran interpretació del príncep de Dinamarca, però avui ens proposa viatjar una mica més a l'est, fins a Rússia. Analitzem les claus del cinema poètic i oníric d'Andrei Tarkovsky, situat entre la nostàlgia pel paradís perdut i la recerca del sentit de la vida. Com els Monty Python, però més solemne...

Memento #190. Amb pressupostos relativament reduïts i una estètica pròpia del cinema independent, Mike Cahill s'interroga sobre qui som, on anem i com hi volem anar amb històries de ciència-ficció de caire filosòfic com "Another Earth". En parlem amb un autèntic fan del seu cinema, l'actor Marc Rodríguez, que aquests dies podeu veure al "Polònia" i a la comèdia amb cançons "T'estimo si he begut", al Teatre Poliorama.

Memento #189. L'actriu Àngela Cervantes està nominada al Goya a la millor actriu revelació pel seu paper a "Chavalas", una història d'amistat entre quatre noies que van créixer a la mateixa barriada i mantenen el vincle tot i que la vida adulta les comença a portar per camins diferents. Amb ella volem repassar altres exemples de pel·lícules en què els personatges femenins no actuen com a rivals, ni estan subordinats als masculins. Digueu-li sororitat, complicitat o, senzillament, amistat.