Som-hi doncs

Teresa Riera ens parla de les estrenes dels 103 anys de Kirk Douglas, ens parla de El Traidor i La gran mentira. També parlem del trailer de Cazafantasmes: Més enllà.

Una ruptura inesperada i el desamor van canviar rotundament la idea original de la cançó escrita per Gwen Stefani, transformant-la sense voler en un dels temes més icònics de la bandaNo Doubt.

Era 1994 i No Doubt ja era reconegut en l'escena musical. Després de llançar el seu homònim primer àlbum d'estudi el 1992, la banda liderada per Gwen Stefani es va caracteritzar pel seu potent so skapunk i es va massificar ràpidament. Per això, en aquesta època, ja estaven pensant en un altre treball discogràfic.

No limitant-se a cap gènere en particular, la vocalista del grup va escoltar al seu germà, amb qui vivia al costat dels seus companys de banda, tocar una melodia en el seu piano que li va semblar un perfecte començament per a una cançó romàntica. El que no sabia és que la seva idea feliç anava a transformar-se en un himne de desamor, menys un que va trencar el record històric per haver-se quedat 16 setmanes consecutives en el lloc número u dels Billboard.

Pensant en la seva llarga relació amorosa amb el baixista de la mateixa banda, Tony Kanal, Gwen Stefani va escriure les primeres estrofes del que seria una narració d'amor. "Puc veure-ho tot en un obrir i tancar d'ulls, Ho sé tot sobre com ets. Puc entendre exactament com penses, entre tu i jo no hi ha distància ". Era una cançó d'amor bonica i simple, potser estranya o poc usual per a un grup que va néixer de l'ska, però No Doubt mai va tenir por a experimentar. Això es demostraria amb els futurs treballs del quartet.

La idea de la cançó va seguir en producció. Tot va continuar el seu curs, excepte la relació entre Gwen Stefani i Tony Kanal, que, contraris a tot l'esperat, havien començat a tenir molts problemes.Un dia, després de barallar-se, la vocalista va decidir canviar rotundament la lletra de la cançó. Fins-i-tot després de tocar-lo en directe un parell de vegades, sempre amb canvis, perquè encara no es decidien per la versió final. Gwen va anar amb el meu germà Eric algaratge. Molt irritada per la situació, es va asseure amb ell a reescriure tots els versos.Llavors, va escriure: "Tu i jo, solíem estar junts, tot el dia junts, sempre. De debò sento que vaig perdre al meu millor amic, no puc creure que aquest sigui el final ".La decisió sobre el tema va ser discutida en el grup.

I amb el canvi de lletres i el canvi de sentiments va arribar la resta. No Doubt va haver de tornar a preparar el track gairebé des de zero. La idea original va ser la base, però després de reescriure-un parell de vegades, reestructurar un altre parell, canviar-, sumar-li o treure-li arranjaments, i haver-la gravat com a mínim en quatre ocasions diferents, va néixer "Don’tspeak".El 1996, No Doubt va llançar el seu segon àlbum d'estudi TragicKingdom. Ben rebut per la crítica, el disc va cridar l'atenció i va ressaltar immediatament amb aquest single.

Enmig de concerts, entrevistes i rodes de premsa, els dos membres de la banda que van ser la inspiració de la cançó van haver de suportar els rumors i les constants preguntes sobre la seva relació.Va ser un desafiament per als dos. Nominat a dos premis Grammy, la cançó va acabar sent un dels seus temes més reconeguts i el més destacat a nivell internacional. Tant la gravació deltrack com la delvideoclip van servir com a teràpia de parella i grupal, fins i tot per llimar asprors i continuar el camí en la seva carrera musical. "Do notspeak" havia a ser una cançó feliç, però no ho va ser. I això, va ser el millor que li va poder passar a No Doubt.

Tal dia com avui de 1901,Marconi aconsegueix la primera comunicació transatlàntica. També recordem els naixements de Frank sinatra, Dionne Warwick, Bruce Kulick (KISS),, els llançaments de "Live Peace in Toronto" de John Lennon i la Plastic Ono Band, Sandinista! dels Clash. i la mort de Ike Turner.

Claudia Garcia ens porta aquesta secció en la que descobrim la història musical de la humanitat avui, amb la dècada dels 70.

"Mediterraneo" va ser considerada per la revista Rolling Stone (2006) com la millor cançó pop rock espanyola de tots els temps. Joan Manuel Serrat la va escriure entre agost i novembre de 1970 a Calella de Palafrugell on es va retirar quatre mesos al petit hotel Batlle per compondre els temes que formarien part de l’àlbum homònim.

"Mediterràneo", editat el 1971, és l'obra d'un gran compositor de amb prou feines 28 anys. Serrat es trobava al final d'una polèmica etapa amb les brases gairebé apagades. La seva renúncia a participar al festival d'Eurovisió de 1968 per negar-se a cantar en castellà la cançó "La, la, la, .." havia estat molt sonada. Serrat no va anar a Eurovisió i això li va suposar un veto a la ràdio i la televisió nacional durant molt de temps.

És molt possible que per a oblidar-se de tota la disputa generada, Serrat decidís allunyar-se de l'enrenou de Barcelona i instal•lar-se a Calella de Palafrugell. Segons ha explicat el mateix Serrat, les primeres persones a escoltar "Mediterraneo", amb les que encara manté la seva amistat, van ser els amos de l'antic hotel Batlle, el Tomàs i la Rosa. Ells mateixos explicaven que es passava llargues hores tocant i assajant, tancat a la seva habitació amb la seva vista posada a Les Formigues, unes petites illetes que veia des de la finestra.

Un curiós fet a ressaltar és que "Mediterrani", que dóna nom també a l'àlbum, va estar a punt de no dir-se així. Serrat va tenir els seus dubtes amb altres dos títols: “Amo al mar” o “Hijo del Mediterráneo”. Encara que era una època complicada en la seva vida, el disc no conté cançons explícitament polítiques sino des de temes amb un toc de nostàlgia com "Aquellas pequeñas cosas” fins dues històries d'amor com "La mujer que yo quiero”.

Quan Serrat parla de la cançó "Mediterráneo" fa referència a un temps que escrivia i provava les seves cançons amb els amics, en àmbits nocturns. Estava convençut que al voltant d'una bona taula i una agradable conversa podia comprovar millor com seria la resposta de la gent. "Mediterraneo" va ser un bon exemple. !! Com més l’assajava, més li agradaba: era una cançó positiva, alegre, una afirmació vital. Quan li pregunten com es pot compondre una cançó així: Serrat sempre diu que l'ideal és que hi hagi una gènesi conjunta; mantenint la base i insistint en el text, si el primer desenvolupament sona bé, la melodia et sol portar a una altra cosa encara millor. Així va sorgir "Mediterraneo".

"Mediterràneo" es va gravar als estudis Fonit-Cetra de Milà, a Itàlia, on el segell discogràfic Safir enviava les seves estrelles. El motiu principal era la manca de qualitat dels estudis espanyols i que Londres, l'altra gran possibilitat, tenia l'inconvenient del seu costós lloguer.

En aquest tipus de gravacions jugava un paper fonamental el director musical, un càrrec fins i tot més important que el del propi productor. En el cas de "Mediterraneo" van ser dos els responsables: Juan Carlos Calderón i Gian Piero Reverberi, dues llegendes de la música. Calderón, una de les figures de més talent de la música espanyola, ja havia treballat amb altres grans intèrprets com Los Brincos, Luis Eduardo Aute en la seva primera època, o El Dúo Dinámico. No era la primera ocasió que ho feia amb Serrat, ja que els arranjaments de la cançó "la, la, la", eren seus. A "Mediterraneo" va tenir molt marge de maniobra perquè la maqueta que va rebre tenia una melodia poc elaborada. Va haver de partir gairebé de zero ja que només contenia els compassos més simples.

"Mediterràneo" va sortir a la venda en els primers mesos de 1971 amb poc suport durant el seu llançament. La renúncia de Serrat a Eurovisió, unit a una tancada a l'abadia de Montserrat al desembre de 1970 amb altres artistes i intel•lectuals, en protesta per les penes de mort aplicades en el procés de Burgos a terroristes etarres, també va influir molt. Malgrat tot, el disc de seguida es va situar al capdamunt de les llistes; va estar algunes setmanes en el primer lloc i gairebé durant un any entre les deu millors cançons. Mai abans a Espanya un àlbum havia aconseguit un èxit de tal magnitud.

"Mediterraneo" és una cançó que ha estat objecte d'innombrables versions i fusionada amb tot tipus de gèneres. Des de la pròpia versió "simfònica" de Serrat al costat d'Ana Belén, a purs instrumentals, flamenc, cobla, jazz, ... des d'una versió salsera fins a la més “canyera" dels Estopa. No sembla haver passat de moda com ho proven els continus fons musicals de molts programes de televisió. Tot això explica el per què els crítics i aficionats l'hagin triat com la cançó més important del pop rock espanyol.

Ahir ens assabentàvem de la trista notícia de la mort de Marie Fredriksson, la meitat de

l'duo Roxette, una banda que va marcar sobretot el ritme de la dècada dels 90. Avui, a

manera d’homenatge, la cançó del dia la volem dedicar a la que fou, sens dubte la seva

gran balada: “It must have been Love”, el tema central de la BSO de Pretty Woman i que a

més a més té una història relacionada amb el nadal molt apropiada per aquests dies.

El tema ni tan sols va ser una creació espontània del grup. La seva companyia discogràfica

a Suècia volia una cançó nadalenca i Per Gessle, la meitat masculina del duo, es va decidir

a compondre’n una per recordar a aquells que pateixen per amor en aquestes dates. Tant

és així que el títol original de la cançó va ser It must have been love (Christmas for the

broken-hearted). Una primera versió veuria la llum el 1986, tot i que seria el 1990 quan el

grup la tornaria a gravar per a incloure-la en la banda sonora original de Pretty Woman. En

un temps rècord, Marie Fredriksson i Per Gessle van reestructurar la cançó traient-li tota

referència nadalenca, modificant estrofes i retirant la introducció amb campanes

nadalenques.

Malgrat els seus més de trenta anys de carrera, la parella només va aconseguir quatre

números u als Estats Units. Aquesta cançó va ser la primera i la seguirien Listen to your

heart, The Look i Joyride. En una època en què no existien els serveis de streaming ni

plataformes com Youtube, aparèixer en una pel·lícula com Pretty Woman va aconseguir que

Roxette triomfessin definitivament als Estats Units, el que llavors suposava fer-ho al món

sencer.

L'èxit del seu disc de 1988, Look Sharp! (Que contenia alguns hits com Dressed for success

o Listen to your heart) va fer que els responsables de Touchstone Pictures, que treballaven

en la pel•lícula, els demanessin una cançó per la seva banda sonora. Va ser llavors quan la

discogràfica de Roxette, EMI, es va decidir a canviar lleugerament la balada nadalenca que

tant havia agradat anys abans. La cançó principal del llargmetratge, del mateix títol que la

pel•lícula i cantada per Roy Orbison, va quedar llavors eclipsada per la composició del duo

suec.

Com a curiositat, a Garry Marshall li va agradar tant la balada amb la qual Vivian s'allunya

en un taxi de l'hotel a Pretty Woman, que va allargar l'escena, per enuig dels productors,

perquè pogués sonar pràcticament sencera en la pel•lícula que llavors dirigia. It must have

been love va ser la confirmació definitiva de Roxette als Estats Units, la cançó que els va

convertir en la banda que va fer de la balada -un gènere injuriat més enllà dels 80 i 90- la

seva bandera.

It must have been love va tenir tal repercussió que deu anys després la banda tornava a

gravar-la, però aquesta vegada en espanyol. Baladas en español, publicat el 1996, va donar

al món No sé si és amor, la versió en castellà del que ja era un clàssic de la música de la

dècada. En aquells anys, els grups de música pop més reconeguts solien gravar les seves

grans cançons en diferents idiomes per intentar augmentar les vendes en el major nombre

possible de territoris.

Marie Fredriksson moria ahir víctima d'un càncer cerebral que li va ser diagnosticat el 2002.

El seu llegat queda patent en la veu de cançons a les que sempre es torna com aquest It

must have been love, una melodia que, com Pretty Woman, és ja eterna .

Tal dia com avui de 1936, Eduard VIII abdica del tron anglès per poder-se casar amb Wallis Simpson. També recordem els naixements de Carlos Gardel, Pérez Prado, Brenda Lee, Jermaine Jackson, Nikki Sixx i la mort del cantant de soul Sam Cooke.

Tal dia coma vui de 1948, l'ONU proclamava la Declaració Universal dels Drets Humans. També recordem el nº1 de Good Vibrations dels Beach Boys als EUA, l'edició de "Got live if you want it!" dels Stones, la mort d'Otis Reeding i les naixements de Brian Molko (Placebo) i Meg White (The White Stripes).

El 26 d'octubre de 1970, Elton John publicava una de les seves cançons més celebrades «YOUR SONG», un single que probablement sigui a dia d’avui, i sense desmerèixer la seva àmplia discografia, la seva millor cançó.

La història d’aquest tema no pot ser més grollera. El mateix Elton va explicar en el seu moment que va ser un matí, a la cuina de casa de la seva mare, a Northwood Hills, on el seu company de composició inseparable Bernie Toupin va tenir la idea de fer-li una cançó d'amor i anònima a l’empleada de la llar, a la "minyona», com ells deien. Bernie la va escriure com una broma macabra. Per descomptat, aquella noia, que sembla ser que es deia Judy, mai va saber que la cançó es referia a ella com un escarni, perquè la noia no era molt agraciada físicament. Sembla ser que la lletra fins i tot la va escriure Bernie Toupin en un tovalló de paper. Elton va agafar la lletra i en tan sols 20 minuts va compondre’n la música.

El seu primer àlbum, 'Empty sky' havia estat un solemne fracàs, però al nou Elton li naixien moltes cançons que estaven compostes amb les lletres de Bernie Toupin, el germà que mai havia tingut. Elton tenia un contracte amb l'astut, gelós i ronyós Dick James, que s'havia fet multimilionari gràcies als drets dels temes de Lennon-McCartney per un grapat de lliures esterlines d'avançament.

James els havia aconseguit convèncer que cobrar un cinquanta-cinc per cent de les seves cançons està molt bé des del punt de vista editorial. Per descomptat, un pirata d'aquells temps. Però ningú sap com al tossut Dick James, Elton John va poder convèncer-lo que necessitava un bon productor i hores d'estudi per fer totes aquelles cançons que tenia al cap. Al cap i a la fi, Elton John era un empleat de DJM Records, el segell de Dick James. i estava contractat per compondre cançons per a altres. De fet, la maqueta inicial de ' YOUR SONG ', que ja havia fet a l'estudi del seu «amo», volien gravar-la tant sí com no els Hollies. Elton els coneixia, perquè havia tocat el piano al seu famós èxit 'He's no heavy is my brother'. Però Elton es va negar rotundament a cedir la cançó. Fins i tot es va entestar a gravar-la amb una gran orquestra.

Una nit al Ronnie Scott, el club de jazz del soho londinenc, va tornar a veure al músic i orquestrador, Paul Buckmaster, que ja havia arreglat 'Space Oddity' de David Bowie. No només es van fer amics: es van fer amants. De fet, el mateix Elton John va dir que amb Paul va perdre la seva «virginitat». I treballaven a tota hora en cançons del que s’acabaria convertint en el revolucionari i sensacional àlbum d’Elton john.

Elton va aconseguir fins i tot que Dick James, li demanés a George Martín, el productor dels Beatles, per si volia produir-lo, però Martin ho va refusar. I, per sort, Elton va trobar a Gus Dudgeon, el rei dels estudis Trident, on gravava David Bowie i on l'enginyer Robin Cable aconseguia un magnífic so amb el piano Beckstein, que hi havia a l'estudi. Va ser gràcies a ell que va sonar meravellosament ' YOUR SONG , recolzat en el genial arranjament del seu amant Paul Buckmaster, que mesos després escriuria la monumental partitura orquestral de' Without you 'per a Harry Nilsson.

Quan va acabar la gravació de ' YOUR SONG ', Elton John estava absolutament convençut que mai es convertiria en una estrella de la música. Pocs dies després havia de tornar a ser un cantant de cor o músic de sessió. I de fet, al cap de pocs dies va aparèixer al programa televisiu 'Top of the Pops', fent cors amb el grup Brotherhood of Man. La història com ja sabeu, va ser totalment diferent, ' YOUR SONG ' va trigar nou mesos en convertir-se en un èxit, però quan va arribar a sonar a la ràdio americana es va convertir en un esdeveniment.

Your Song va sortir com a senzill l'octubre de 1970. La crítica el va rebre somrient, desconcertada i entusiasta. Va aparèixer a "Elton John", àlbum amb enginyoses lletres de Taupin, una mica de soul i funk per emocionar, i uns acurats arranjaments de cordes. Amb els anys es va convertir en un tema de culte. N'hi va haver prou que Ewan McGregor s'ho cantés a Nicole Kidman perquè la pèl-roja caigués als braços a Moulin Rouge.

La cançó va aconseguir el lloc N°7 a la llista d'UK Singles Chart, i el 1998, va ser inclosa al Saló de la Fama dels Grammy. I no només això, perquè al 2004, el tema va ser inclòs al N° 137 de la llista de Rolling Stone, «Les 500 millors cançons de tots els temps». Als EE.UU., va rebre la certificació d'or i platí el 13 de desembre del 2012 que posteriorment es va certificar doble platí per les vendes de dos milions de descàrregues digitals de la Recording Industry Association of America.

Tal dia com avui de 1968, es presentava en públic el mouse informàtic. També recordem l'enregistrament de "A love Supreme" de John Coltrane, l'edició de l'LP "A quick one" dels Who, els naixements de Tré Coll (Green Day) i Nacho Vegas, i la publicació de "London Fog 1966" de Doors.