Des del segle XX fins als nostres dies: les òperes de Manén, Pahissa, Morera, Toldrà, Montsalvatge, Soler, Guinjoan, Benguerel, Santos, Magrané i García-Tomàs.

Repassem ara la història de la música catalana, des dels orígens amb "Il più bel nome" fins a la figura de Felip Pedrell, amb una atenció especial als compositors catalans d'influx italià i la presa de consciència del nacionalisme.

Unides per primer cop al Liceu en una temporada, "Le nozze di Figaro", "Don Giovanni" i "Così fan tutte". En (re)descobrim els secrets que ja no ho són tant (o sí?).

Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, units per primer cop i prefigurant la gran tragèdia bèl·lica europea: han fet renéixer "Electra" i la gran tragèdia dels Atrides. I amb ella, una òpera de singular i sanguinolenta virulència.

Melodisme, preciosisme i virtuosisme, tres "ismes" al servei de la summa sacerdotessa Norma enmig de les Gàl·lies envaïdes pels romans i amb la millor banda sonora possible: la de Vincenzo Bellini.

L'única òpera de Claude Debussy és la veritable banda sonora de la França del tombant del segle XIX al XX. I us explicarem per què.

Molt més que una escena de bogeria, repassem una de les òperes més romàntiques del repertori italià i un títol emblemàtic de l'últim bel canto.

El que sabem i sobretot el que no sabem sobre una de les òperes més conegudes de la història del gènere.

Comencem febrer amb un plat fort: la mort del tsar Borís al darrer acte de "Borís Godunov" de Modest Mussorgski. L'analitzem i en comparem diverses versions. Baixos, a escena!

Repassem el bo i millor del Händel operístic a partir de "Giulio Cesare". Òperes anteriors i posterios d'aquest alemany rendit als peus de la pompositat de la cort anglesa.