La tradició musical anglesa té dos grans noms: Henry Purcell i Benjamin Britten. Aquest darrer (1913-1976) ha estat una figura senyera de l'òpera al segle XX. En repassem l'obra i la trajectòria, que inclou creació, gestió i difusió operístiques.

Civilització i barbàrie han estat els dos eixos que han marcat la història del segle passat. I l'òpera n'ha estat bon reflex. En parlem en un programa que no serà precisament gaire optimista¿

Repàs per la tradició lírica espanyola, al marge de la sarsuela: de Torrejón i Velasco a García Abril, passant pel nacionalisme d'Arrieta i Bretón, a més de les aportacions de Manuel de Falla.

Amb "Wozzeck", Alban Berg va posar damunt de l'escenari les contradiccions de l'ànima humana amb una música i un personatge d'alt voltatge.

Una història de l'òpera amb ulls de dona: compositores com Caccini, Jacquet de la Guerre, Viardot, Musgrave, Saariaho o García-Tomàs revelen que l'òpera també ha estat femenina, tot i els lamentables silenciaments.

(Foto de Maarit Kytöharju)

Des del segle XX fins als nostres dies: les òperes de Manén, Pahissa, Morera, Toldrà, Montsalvatge, Soler, Guinjoan, Benguerel, Santos, Magrané i García-Tomàs.

Repassem ara la història de la música catalana, des dels orígens amb "Il più bel nome" fins a la figura de Felip Pedrell, amb una atenció especial als compositors catalans d'influx italià i la presa de consciència del nacionalisme.

Unides per primer cop al Liceu en una temporada, "Le nozze di Figaro", "Don Giovanni" i "Così fan tutte". En (re)descobrim els secrets que ja no ho són tant (o sí?).

Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, units per primer cop i prefigurant la gran tragèdia bèl·lica europea: han fet renéixer "Electra" i la gran tragèdia dels Atrides. I amb ella, una òpera de singular i sanguinolenta virulència.

Melodisme, preciosisme i virtuosisme, tres "ismes" al servei de la summa sacerdotessa Norma enmig de les Gàl·lies envaïdes pels romans i amb la millor banda sonora possible: la de Vincenzo Bellini.