Segurament, el tenor més prolífic de la seva generació, que va llegar-nos més de tres-cents enregistraments que van de Mozart fins a Barber, passant per Rossini, Donizetti, Verdi i Xostakóvitx. La seva condició de poliglot li va permetre abordar un repertori en llengües que dominava.

La soprano alemanya per excel·lència que va convertir en elegància tot el que cantava. Inoblidable Mariscala d'"El cavaller de la rosa" i referencial intèrpret de rols mozartians com els de la comtessa d'Almaviva o la Donna Elvira de "Don Giovanni". La carrera d'Elisabeth Schwarzkopf va ser incontestable i inapel·lable.

Va ser reina indiscutible al Liceu, reina donizettiana, Reina de la Nit de "La flauta màgica", una de les millors sopranos líriques de coloratura, que va convertir en or tot el que cantava. El seu ampli repertori anava de Mozart a Strauss, passant per Donizetti, Bellini o fins i tot Verdi.

Rival en un principi de Boris Christoff, el també búlgar Nicolai Ghiaurov va ser un dels millors "bassi cantante" i dels més destacats de la seva generació, especialment per la seva dedicació als papers verdians, passant per l'òpera russa i francesa. Les seves són versions de referència.

Mezzosoprano grega de mitjans sobrats, Agnes Baltsa va ser una Carmen de referència i una exquisida intèrpret de papers de Mozart i de Verdi, sense fer lletjos a la Kundry de "Parsifal", un dels últims papers que va incorporar a la seva prolífica carrera.

Un altre dels nostres tenors més estimats. Nascut al barri de Sants, la de Carreras ha estat una de les veus més destacades de la dècada dels anys 70 i 80. Protagonista de representacions d'òpera, concerts i recitals arreu del món, el tenor català va protagonitzar nombroses gravacions dirigides per les millors batutes del món.

Pulcra, delicada i versàtil, la soprano Mirella Freni va desplegar al llarg de la seva carrera una coherència gens renyida amb un repertori prolífic, des de Mozart fins a l'òpera russa, passant pel Romanticisme, el verisme i l'òpera francesa.

Segurament, el cantant més estimat dels que han trepitjat els nostres escenaris. La de Jaume Aragall ha estat definida per molts com la "veu d'or". Admirat per públic, crítica i col·legues, la robustesa i el lirisme de la vocalitat del tenor barceloní fan que sigui de les que deixen empremta.

Si la Callas era la Divina, l'australiana Joan Sutherland va ser la Stupenda. Intèrpret del bel canto romàntic italià, va ser una soprano liricolleugera d'inqüestionable destresa tècnica i sensibilitat de rellotgeria. Al costat del seu marit, el director Richard Bonynge, va protagonitzar vetllades inoblidables d'òpera arreu del món.

Una joguina trencada, per la mort prematura i per accident, pocs dies abans de complir 36 anys. Fritz Wunderlich tenia una veu bellíssima i es va convertir en intèrpret incontestable d'òperes de Mozart, de les quals va deixar gravacions inoblidables.