A partir del 1830, al port de Barcelona es van intensificar les sortides d'expedicions negreres cap a les plantacions americanes. Aquesta activitat havia estat declarada il·legal una dècada abans, però es va mantenir en connivència amb les autoritats de molts països que consideraven el tràfic d'esclaus africans com la pràctica més rendible per a l'explotació comercial d'Amèrica. De fet, els beneficis del comerç de persones va enriquir moltes famílies de la burgesia catalana de l'època. Gustau Nerín, autor de "Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica" explica el funcionament de les xarxes negreres, encobertes i promogudes tant pels reis dels països africans, com per les autoritats espanyoles, portugueses o brasileres.