Capítol 899. La batalla més llarga i sagnant de tota la Guerra Civil va ser la de l'Ebre, una lluita prolongada entre el 25 de juliol i el 15 de novembre del 1938 que va desgastar els dos bàndols i va ocasionar milers de morts. La gestió sanitària de la batalla, la manera d'atendre i evacuar els ferits a la rereguarda, va esdevenir tan important com les tàctiques militars al front. De tot plegat ens n'ha quedat algun testimoni dels metges que van exercir una tasca humanitària en les pitjors condicions imaginables i van ajudar a salvar vides. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carles Hervás i Puyal, metge i historiador, membre del Patronat de la Fundació-Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, que s'ha dedicat a investigar sobre la sanitat a Catalunya durant els anys trenta del segle passat, especialment durant la Guerra Civil.