Crims

Una dona entra a l'edifici Atalaya de la Diagonal de Barcelona. És la tarda del 27 de setembre del 2004. La dona es diu Anna Permanyer, és psicòloga i mare de 4 fills. En aquell edifici hi té un pis de propietat en règim de lloguer. El porter la saluda a l'entrada, però ja no la veu sortir. Passen les hores i no se'n sap res. Primer la família i després la policia la comencen a buscar. Desaparició voluntària? Segrest? Homicidi? En un primer moment la policia no pot descartar cap hipòtesi.

La policia troba mort al maleter del seu cotxe l'empresari andorrà Joan Casals, de 60 anys. Cinc dies abans, la filla l'havia denunciat per maltractaments, però la policia no la creu. Els Mossos obren dues línies d'investigació. La primera és l'entorn familiar, i hi descobreix enfrontaments per l'herència de la mare, morta feia tres mesos. I la segona és la de dues prostitutes russes que són germanes, la Tània i l'Helena. El Joan es veia regularment amb la Tània i havia llogat un pis per a ella i la seva germana al carrer Anníbal de Granollers. Després de molts interrogatoris, les dues noies reconeixen que van trobar el Joan mort al pis llogat i que, com que són estrangeres i estan mig il·legals, van tenir por i en lloc de denunciar-ho van optar per netejar-ho tot i desviar l'atenció. En un dels interrogatoris, una d'elles deixa anar una frase molt enigmàtica: "Prefereixo anar a la presó que estar morta." Amaguen alguna cosa les dues germanes?. Reemissió. Primera emissió, 8 de març de 2020.

Els Mossos d'Esquadra troben el cadàver d'un home dins el maleter d'un cotxe a Granollers. El cos, pràcticament nu, està embolicat amb unes mantes, i el crani està tot ensangonat. El cotxe, un BMW de matrícula andorrana, estava ben aparcat en un polígon industrial. El vehicle no havia estat forçat i no tenia cap desperfecte. La víctima és l'empresari Joan Casals, de 60 anys. La seva família n'havia denunciat la desaparició.

Dilluns 29 de maig del 2012. El conserge d'un edifici de Mont-real, al Quebec, es troba en un carreró una maleta vella plena de mosques i de cucs. L'obre i hi troba un tors humà ple de ferides: no hi ha ni cap, ni braços ni cames. Poques hores després, arriben per correu a Ottawa dues bosses amb un peu i una mà amputats. La commoció al Canadà és enorme. La policia s'afanya a investigar. Però ja hi ha gent que creu saber el que ha passat. Són una colla de detectius amateurs que han perseguit un matagats per internet durant molts mesos. Avui són famosos gràcies a un documental de Netflix.

Dilluns 29 de maig del 2012. El conserge d'un edifici de Mont-real, al Quebec, es troba en un carreró una maleta vella plena de mosques i de cucs. L'obre i hi troba un tors humà ple de ferides: no hi ha ni cap, ni braços ni cames. Poques hores després, arriben per correu a Ottawa dues bosses amb un peu i una mà amputats. La commoció al Canadà és enorme. La policia s'afanya a investigar. Però ja hi ha gent que creu saber el que ha passat. Són una colla de detectius amateurs que han perseguit un matagats per internet durant molts mesos. Avui són famosos gràcies a un documental de Netflix.

Dilluns 29 de maig del 2012. El conserge d'un edifici de Mont-real, al Quebec, es troba en un carreró una maleta vella plena de mosques i de cucs. L'obre i hi troba un tors humà ple de ferides: no hi ha ni cap, ni braços ni cames. Poques hores després, arriben per correu a Ottawa dues bosses amb un peu i una mà amputats. La commoció al Canadà és enorme. La policia s'afanya a investigar. Però ja hi ha gent que creu saber el que ha passat. Són una colla de detectius amateurs que han perseguit un matagats per internet durant molts mesos. Avui són famosos gràcies a un documental de Netflix.

Dilluns 29 de maig del 2012. El conserge d'un edifici de Mont-real, al Quebec, es troba en un carreró una maleta vella plena de mosques i de cucs. L'obre i hi troba un tors humà ple de ferides: no hi ha ni cap, ni braços ni cames. Poques hores després, arriben per correu a Ottawa dues bosses amb un peu i una mà amputats. La commoció al Canadà és enorme. La policia s'afanya a investigar. Però ja hi ha gent que creu saber el que ha passat. Són una colla de detectius amateurs que han perseguit un matagats per internet durant molts mesos. Avui són famosos gràcies a un documental de Netflix.

Dilluns 29 de maig del 2012. El conserge d'un edifici de Mont-real, al Quebec, es troba en un carreró una maleta vella plena de mosques i de cucs. L'obre i hi troba un tors humà ple de ferides: no hi ha ni cap, ni braços ni cames. Poques hores després, arriben per correu a Ottawa dues bosses amb un peu i una mà amputats. La commoció al Canadà és enorme. La policia s'afanya a investigar. Però ja hi ha gent que creu saber el que ha passat. Són una colla de detectius amateurs que han perseguit un matagats per internet durant molts mesos. Avui són famosos gràcies a un documental de Netflix.

Dimecres 1 de novembre de 2006. Igualada. Els Mossos d'Esquadra reben la denúncia de la desaparició d'una dona. El seu marit els diu que no ha dormit a casa i que ha trobat entreoberta la porta d'un edifici de propietat seva. És un immoble antic, de tres plantes, que estan rehabilitant. Els agents es traslladen al carrer Òdena, número 39. Pugen al primer pis. Obren la porta i avancen pel passadís. Arriben a una habitació. Hi entren. A dins hi troben el cos d'una dona panxa enlaire i amb la cara totalment desfigurada. La víctima és Francina Castelltort, exregidora de Convergència i Unió a l'Ajuntament d'Igualada.

Primera emissió, 16 de febrer de 2020.

La figura de l'assassí despietat que mata per encàrrec, aquell que anomenem sicari, és molt habitual al cinema. En aquest cas, no estem parlant de cap pel·lícula. Després del triple crim de la Sagrada Família, la Mònica va rebre un missatge de text en què uns suposats sicaris li demanaven diners per l'assassinat dels seus pares i la seva neboda. Allò fa ballar el cap als investigadors, que encara no saben que resoldran el cas gràcies a una "i" llatina i a un barret de cowboy.