Crims

19 de maig del 1928. La Pobla de Ferran, un llogarret de la Conca de Barberà, amb només una quarantena de veïns. Aquella tarda de dissabte, la majoria treballen als camps de cereals dels voltants. A la Pobla queden només unes quantes criatures petites i algunes dones. I un home, Josep Marimon, malalt de tuberculosi, que al matí ha anunciat que es farà famós. Ningú no li ha fet gaire cas. Però tenia raó: al cap de poques hores Marimon es converteix en el pitjor assassí múltiple de la història de Catalunya. Recordem els seus crims i ens acostem a la Pobla de Ferran, encara marcada per aquella tragèdia.

19 de maig del 1928. La Pobla de Ferran, un llogarret de la Conca de Barberà, amb només una quarantena de veïns. Aquella tarda de dissabte, la majoria treballen als camps de cereals dels voltants. A la Pobla queden només unes quantes criatures petites i algunes dones. I un home, Josep Marimon, malalt de tuberculosi, que al matí ha anunciat que es farà famós. Ningú no li ha fet gaire cas. Però tenia raó: al cap de poques hores Marimon es converteix en el pitjor assassí múltiple de la història de Catalunya. Recordem els seus crims i ens acostem a la Pobla de Ferran, encara marcada per aquella tragèdia.

19 de maig del 1928. La Pobla de Ferran, un llogarret de la Conca de Barberà, amb només una quarantena de veïns. Aquella tarda de dissabte, la majoria treballen als camps de cereals dels voltants. A la Pobla queden només unes quantes criatures petites i algunes dones. I un home, Josep Marimon, malalt de tuberculosi, que al matí ha anunciat que es farà famós. Ningú no li ha fet gaire cas. Però tenia raó: al cap de poques hores Marimon es converteix en el pitjor assassí múltiple de la història de Catalunya. Recordem els seus crims i ens acostem a la Pobla de Ferran, encara marcada per aquella tragèdia.

Són dos quarts de deu del dissabte 3 d'agost del 1985. Un jardiner troba en un descampat de Calafell el cadàver d'una noia. El cos està molt a prop d'un planter, exactament al quilòmetre 4,5 de la carretera que va d'aquest municipi del Baix Penedès a Bellvei. És una zona que s'està repoblant amb palmeres. La noia està estirada d'esquena a terra, amb una camisa blanca i una faldilla pantaló descordada. Porta posat un tanga. El cap el té inclinat cap a l'esquerra. Els braços estan estesos i els palmells de les mans, oberts. Les cames les té creuades i està descalça. Les sabates les han posades meticulosament al costat del cadàver, de forma gairebé simètrica. La víctima es deia Gloria Vivancos i tenia 18 anys. Es va tancar el cas havent tocat totes les tecles que calia? Intentarem posar llum a la foscor.

Primera emissió, 21 de desembre de 2019.

1997. Són gairebé les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa després de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de Cúllar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la veïna. La nena crida: "La meva àvia està cremant." La víctima es diu Ana Orantes.

1997. Són gairebé les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa després de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de Cúllar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la veïna. La nena crida: "La meva àvia està cremant." La víctima es diu Ana Orantes.

1997. Són gairebé les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa després de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de Cúllar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la veïna. La nena crida: "La meva àvia està cremant." La víctima es diu Ana Orantes.

1997. Són gairebé les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa després de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de Cúllar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la veïna. La nena crida: "La meva àvia està cremant." La víctima es diu Ana Orantes.

1997. Són gairebé les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa després de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de Cúllar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la veïna. La nena crida: "La meva àvia està cremant." La víctima es diu Ana Orantes.

1997. Són gairebé les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa després de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de Cúllar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la veïna. La nena crida: "La meva àvia està cremant." La víctima es diu Ana Orantes.