Crims

Diumenge, 27 d'agost de l'any 2000. El propietari d'un bar de Lloret de Mar va a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a denunciar la desaparició d'un client habitual. Fa una setmana que no el veu i que no en sap res. Els agents es traslladen fins al domicili del suposat desaparegut al número 1 del carrer Santa Julita de Lloret. És una casa de tres plantes. Truquen al timbre diverses vegades. Ningú respon. Veuen que hi ha una finestra oberta i les claus damunt de la taula. Amb l'ajuda d'una branca, les recuperen i entren. Al pis de baix no veuen res de sospitós. A la segona planta, tampoc. En arribar a la tercera, les coses canvien. En una habitació, entre dos llits, hi troben el cos d'un home cosit a ganivetades. Està despullat i de bocaterrosa. Porta un preservatiu al penis.

Diumenge, 27 d'agost de l'any 2000. El propietari d'un bar de Lloret de Mar va a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a denunciar la desaparició d'un client habitual. Fa una setmana que no el veu i que no en sap res. Els agents es traslladen fins al domicili del suposat desaparegut al número 1 del carrer Santa Julita de Lloret. És una casa de tres plantes. Truquen al timbre diverses vegades. Ningú respon. Veuen que hi ha una finestra oberta i les claus damunt de la taula. Amb l'ajuda d'una branca, les recuperen i entren. Al pis de baix no veuen res de sospitós. A la segona planta, tampoc. En arribar a la tercera, les coses canvien. En una habitació, entre dos llits, hi troben el cos d'un home cosit a ganivetades. Està despullat i de bocaterrosa. Porta un preservatiu al penis.

Diumenge, 27 d'agost de l'any 2000. El propietari d'un bar de Lloret de Mar va a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a denunciar la desaparició d'un client habitual. Fa una setmana que no el veu i que no en sap res. Els agents es traslladen fins al domicili del suposat desaparegut al número 1 del carrer Santa Julita de Lloret. És una casa de tres plantes. Truquen al timbre diverses vegades. Ningú respon. Veuen que hi ha una finestra oberta i les claus damunt de la taula. Amb l'ajuda d'una branca, les recuperen i entren. Al pis de baix no veuen res de sospitós. A la segona planta, tampoc. En arribar a la tercera, les coses canvien. En una habitació, entre dos llits, hi troben el cos d'un home cosit a ganivetades. Està despullat i de bocaterrosa. Porta un preservatiu al penis.

"Han matat els de Laortó! Tots morts, tots morts". Aquest crit va ressonar durant anys per les valls del Pirineu. A primers de març del 1943, havien assassinat una família de masovers a la serra de Carreu: un matrimoni i dues nenes, de 10 i 14 anys. Reconstruïm aquell crim de la mà de Pep Coll, que el va novel·lar a "Dos taüts negres i dos de blancs".

Qui ha pogut cometre una matança així? Per què?

"Han matat els de Laortó! Tots morts, tots morts". Aquest crit va ressonar durant anys per les valls del Pirineu. A primers de març del 1943, havien assassinat una família de masovers a la serra de Carreu: un matrimoni i dues nenes, de 10 i 14 anys. Reconstruïm aquell crim de la mà de Pep Coll, que el va novel·lar a "Dos taüts negres i dos de blancs".

Qui ha pogut cometre una matança així? Per què?

"Han matat els de Laortó! Tots morts, tots morts". Aquest crit va ressonar durant anys per les valls del Pirineu. A primers de març del 1943, havien assassinat una família de masovers a la serra de Carreu: un matrimoni i dues nenes, de 10 i 14 anys. Reconstruïm aquell crim de la mà de Pep Coll, que el va novel·lar a "Dos taüts negres i dos de blancs".

Qui ha pogut cometre una matança així? Per què?

Onze encaputxats entren al Banc Central de Barcelona. Hi retenen 300 ostatges i exigeixen l'alliberament del tinent coronel colpista Antonio Tejero. Això passava el 23 de maig de 1981, 3 mesos després del cop d'estat al Congrés dels Diputats. A Barcelona, els atracadors o colpistes -ningú sap ben bé què són- han ferit un home a la cama per fer veure que deixen marxar un grup d'ostatges. Entre ells hi va un assaltant camuflat que porta un maletí que és clau en aquesta història.

Mentrestant, la tensió creix, ja han passat moltes hores des de l'inici de l'assalt. Els màxims responsables policials, entre els quals hi ha diversos generals, no saben què fer perquè totes les estratègies que fan servir no funcionen i, finalment, hi envien a negociar personalment el governador civil de Barcelona i el director general de la policia.

Onze encaputxats entren al Banc Central de Barcelona. Hi retenen 300 ostatges i exigeixen l'alliberament del tinent coronel colpista Antonio Tejero. Això passava el 23 de maig de 1981, 3 mesos després del cop d'estat al Congrés dels Diputats. A Barcelona, els atracadors o colpistes -ningú sap ben bé què són- han ferit un home a la cama per fer veure que deixen marxar un grup d'ostatges. Entre ells hi va un assaltant camuflat que porta un maletí que és clau en aquesta història.

Mentrestant, la tensió creix, ja han passat moltes hores des de l'inici de l'assalt. Els màxims responsables policials, entre els quals hi ha diversos generals, no saben què fer perquè totes les estratègies que fan servir no funcionen i, finalment, hi envien a negociar personalment el governador civil de Barcelona i el director general de la policia.

Onze encaputxats entren al Banc Central de Barcelona. Hi retenen 300 ostatges i exigeixen l'alliberament del tinent coronel colpista Antonio Tejero. Això passava el 23 de maig de 1981, 3 mesos després del cop d'estat al Congrés dels Diputats. A Barcelona, els atracadors o colpistes -ningú sap ben bé què són- han ferit un home a la cama per fer veure que deixen marxar un grup d'ostatges. Entre ells hi va un assaltant camuflat que porta un maletí que és clau en aquesta història.

Mentrestant, la tensió creix, ja han passat moltes hores des de l'inici de l'assalt. Els màxims responsables policials, entre els quals hi ha diversos generals, no saben què fer perquè totes les estratègies que fan servir no funcionen i, finalment, hi envien a negociar personalment el governador civil de Barcelona i el director general de la policia.

Onze encaputxats entren al Banc Central de Barcelona. Hi retenen 300 ostatges i exigeixen l'alliberament del tinent coronel colpista Antonio Tejero. Això passava el 23 de maig de 1981, 3 mesos després del cop d'estat al Congrés dels Diputats. A Barcelona, els atracadors o colpistes -ningú sap ben bé què són- han ferit un home a la cama per fer veure que deixen marxar un grup d'ostatges. Entre ells hi va un assaltant camuflat que porta un maletí que és clau en aquesta història.

Mentrestant, la tensió creix, ja han passat moltes hores des de l'inici de l'assalt. Els màxims responsables policials, entre els quals hi ha diversos generals, no saben què fer perquè totes les estratègies que fan servir no funcionen i, finalment, hi envien a negociar personalment el governador civil de Barcelona i el director general de la policia.