Crims

És un quart de dues del migdia del 17 de maig del 2012 i a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Mataró reben una trucada. És una dona i està molt esverada. Els explica que ha trobat la seva mare morta a la cuina, enmig d'un bassal de sang. La policia pren les dades principals a aquesta senyora i avisa els encarregats d'Homicidis de la Regió Metropolitana Nord perquè vagin al lloc dels fets. No serà l'única anciana morta a Mataró amb el mateix "modus operandi". Ataquen àvies que viuen soles i els roben diners i joies. Els Mossos tenen por perquè saben que es tracta d'algú que, si no l'agafen aviat, pot tornar a matar. I entremig, algú amb molta curiositat per saber com va la investigació.

Podrem posar llum a la foscor?

Brito i Picatoste sembla un títol de pel·lícula. La seva història, també. L'un, condemnat per homicidi, i l'altre, un lladre amb sida i amb poca autoestima. Fereixen greument dos mossos a Lleida per escapolir-se de la presó. S'amaguen durant gairebé un mes a la serra de Collserola ajudats per delinqüents comuns. El temps, que passa sense novetats positives per a ells, i la por de ser detinguts els empeny a fugir, a qualsevol preu. Tornen a disparar, i tenyeixen de sang, encara més, els seus camins. Pararan? Els faran parar?

Guió: Enric Álvarez.

Primera emissió, 20 de juliol de 2019.

Dos presos de Lleida, Manuel Brito i Javier Picatoste, s'han escapat després de ferir greument dos mossos d'esquadra. Porten més d'una setmana fugits. Centenars de policies els busquen per tot Lleida fins que un confident avisa que els delinqüents planegen segrestar el fill d'un narcotraficant prop de Barcelona. Els Mossos fa vuit dies que estan amagats rodejant una caseta mig abandonada a Santa Maria del Camí. És propietat del pare d'un dels fugitius i hi havia quatre motxilles plenes de menjar i objectes per ajudar-los en l'escapada. Però després de 8 dies i 8 nits, Brito i Picatoste no apareixen. El confident també facilita els números de telèfon que fan servir els fugits, els Mossos els intervenen i, en una trucada fortuïta, la policia descobreix que els fugits han superat tots els controls i s'amaguen a la serra de Collserola.

Guió: Enric Álvarez.

Primera emissió, 14 de juliol de 2019.

Diumenge 14 d'octubre del 2001. Lleida s'ha convertit en una ratera. Els Mossos custodien totes les sortides de la ciutat i pentinen els carrers un per un. Dos delinqüents, Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste, s'han escapat del Centre Penitenciari de Ponent en una fuga espectacular i violenta que ja ha deixat dos mossos d'esquadra ferits greus. La policia adverteix els veïns que extremin les precaucions. Van armats i són molt perillosos. Tenen clar que no han pogut marxar de la ciutat, però sembla que han desaparegut per art de màgia. El que ningú sospita és que aquest serà un dels casos més complicats de la història dels Mossos d'Esquadra. La recerca s'allargarà més de 30 dies i pel camí hi haurà un homicidi i una violació. El rastre de sang que deixaran aquests dos fugitius trasbalsarà tot el país i fins i tot farà perillar la continuïtat del cos de Mossos d'Esquadra.

Guió: Enric Álvarez.

Primera emissió, 13 de juliol de 2019.

Som al 1991, a la Barcelona preolímpica. Una ciutat en aquell moment caòtica, tota en obres, que prenia una nova fesomia, alhora que també ho feia la policia catalana. Va ser llavors que els Mossos d'Esquadra es van estrenar com a policia judicial i van començar a investigar delictes. Us relatem el cas amb el qual es van estrenar amb l'agent que va encapçalar la investigació: Joan Miquel Capell, que ha treballat 32 anys al cos de Mossos d'Esquadra. Ara és el director de Seguretat de la Diputació de Barcelona, i també ha escrit el llibre "Wad-Ras", de La Magrana, on ens explica al detall qui va matar la Manuela i com i quan va morir aquesta reclusa de la presó de Wad-Ras.

Som al 1991, a la Barcelona preolímpica. Una ciutat en aquell moment caòtica, tota en obres, que prenia una nova fesomia, alhora que també ho feia la policia catalana. Va ser llavors que els Mossos d'Esquadra es van estrenar com a policia judicial i van començar a investigar delictes. Us relatem el cas amb el qual es van estrenar amb l'agent que va encapçalar la investigació: Joan Miquel Capell, que ha treballat 32 anys al cos de Mossos d'Esquadra. Ara és el director de Seguretat de la Diputació de Barcelona, i també ha escrit el llibre "Wad-Ras", de La Magrana, on ens explica al detall qui va matar la Manuela i com i quan va morir aquesta reclusa de la presó de Wad-Ras.

Som al 1991, a la Barcelona preolímpica. Una ciutat en aquell moment caòtica, tota en obres, que prenia una nova fesomia, alhora que també ho feia la policia catalana. Va ser llavors que els Mossos d'Esquadra es van estrenar com a policia judicial i van començar a investigar delictes. Us relatem el cas amb el qual es van estrenar amb l'agent que va encapçalar la investigació: Joan Miquel Capell, que ha treballat 32 anys al cos de Mossos d'Esquadra. Ara és el director de Seguretat de la Diputació de Barcelona, i també ha escrit el llibre "Wad-Ras", de La Magrana, on ens explica al detall qui va matar la Manuela i com i quan va morir aquesta reclusa de la presó de Wad-Ras.

El dia de Sant Esteve és una festa d'aquelles que en diríem molt nostrada. Hi ha molts dinars familiars. El dia de Sant Esteve del 2004 va ser triat per una filla perquè hi hagués el retrobament dels diversos membres d'una família amb els progenitors, amb els avis, els primers de l'arbre genealògic. Estaven tots convocats en un restaurant de Santa Susanna. Però els avis no s'hi van presentar. La nit abans els havien assassinat. I no és una novel·la d'Agatha Christie. Podrem posar llum a la foscor?

El dia de Sant Esteve és una festa d'aquelles que en diríem molt nostrada. Hi ha molts dinars familiars. El dia de Sant Esteve del 2004 va ser triat per una filla perquè hi hagués el retrobament dels diversos membres d'una família amb els progenitors, amb els avis, els primers de l'arbre genealògic. Estaven tots convocats en un restaurant de Santa Susanna. Però els avis no s'hi van presentar. La nit abans els havien assassinat. I no és una novel·la d'Agatha Christie. Podrem posar llum a la foscor?

El dia de Sant Esteve és una festa d'aquelles que en diríem molt nostrada. Hi ha molts dinars familiars. El dia de Sant Esteve del 2004 va ser triat per una filla perquè hi hagués el retrobament dels diversos membres d'una família amb els progenitors, amb els avis, els primers de l'arbre genealògic. Estaven tots convocats en un restaurant de Santa Susanna. Però els avis no s'hi van presentar. La nit abans els havien assassinat. I no és una novel·la d'Agatha Christie. Podrem posar llum a la foscor?