La doctora Cristina Martínez Bueno, llevadora de formació, coordina les unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Barcelona, que n’és una ciutat pionera al món, amb una de les poques estratègies municipals específiques sobre el tema. Els professionals d’ASSIR tenen cura d’un munt de qüestions: el desig preconcepcional, el postpart, els embarassos no desitjats i la interrupció de la gestació, la prevenció d’infeccions de transmissió sexual, les patologies de caire obstètric o ginecològic o bé dificultats com l’esterilitat o la infertilitat. Molts d’aquests indicadors serveixen per a mesurar, amb estatístiques, la salut sexual i reproductiva d’una ciutat, però, com explica Martínez, de fet és una qüestió especialment subordinada al context socioeconòmic. 

La diferència de rendes entre els barris de Barcelona reflecteix també una desigualtat en la qualitat sexual i reproductiva. Per exemple, les infeccions de transmissió sexual es concentren en les zones de rendes baixes. En aquestes zones, hi ha més noies afectades –perquè, segons que han detectat, tenen més dificultats perquè els nois accedeixin a fer servir el preservatiu–, mentre que en els districtes de nivell socioeconòmic mitjà s’infecten més els nois. Als punts de renda més baixa, com Nou Barris, també hi ha més avortaments i més embarassos adolescents que continuen endavant.