El compositor de la setmana

En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV4 "Christ lag in Todesbanden"; Cantata BWV31 "Der Himmel lacht, die Erde jubiliert". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.

En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV1 "Wie Schön Leuchtet der Morgenstern"; Cantata BWV182 "Himmelkönig, sei willkommen". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.

En aquest capítol podeu escoltar: "Música callada", 4t; "Cinc melodies sobre textos de Paul Valéry"; "Cançó i dansa num. 13", per a guitarra; "L'ocell daurat", cantata infantil (selecció); "Ball rodó", per a cor mixt. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "sóc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit, són els quatre volums de la Música callada.

En aquest capítol podeu escoltar: "Improperis", oratori per a baríton solista, cor mixt i orquestra; "Música callada", 3r quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".

En aquest capítol podeu escoltar: Preludi núm. 12; "Suite compostelana", per a guitarra; "Música callada", 2n quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".

En aquest capítol podeu escoltar: "Berceuse"; "Cantar del alma"; Preludi núm. 11; "Dues cantigues d'Alfons X el Savi"; "Carros de Galicia"; "Ave Maria"; "Música callada", 1r quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".

En aquest capítol podeu escoltar: Quatre Preludis; "Comptines"; "Combat del somni"; "Paisatges". La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".

En aquest capítol podeu escoltar: "El príncep Ígor", òpera (obertura, pròleg, i final de l'acte IV). Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.

En aquest capítol podeu escoltar: "Danses polovtsianes" de l'òpera "El príncep Ígor"; Quartet de corda núm. 2, en re major. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.

En aquest capítol podeu escoltar: Quartet de corda núm. 1, en la major; Romança per a baríton i orquestra. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.