El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano, en Si bemoll major, K378; Concert per a dos pianos i orquestra, en Mi bemoll major, K365. El gener del 1779, apunt de fer vint-i-tres anys, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) torna a Salzburg, amb la cua entre cames i amb un munt de deutes, d'un viatge de setze mesos a Munich, Mannheim i París, d'on no n'ha tret cap encàrrec rellevant, cap càrrec de prestigi, ha patit un fort desengany amorós i ha vist morir la seva mare. Per a ell, el retorn a Salzburg és humiliant: ha d'acceptar de Colloredo, que l'odia obertament, un càrrec menor que l'obliga a escriure música religiosa i de circumstàncies. Aquesta miserable situació dura dos anys i acaba en un enfrontament que provoca el trencament definitiu amb la ciutat on va néixer. Mozart, per fi, és lliure, i marxa cap a Viena, on viurà la resta dels seus dies. I no obstant això, algunes de les obres d'aquesta etapa són petites joies.

Avui hem sentit: Ària dramàtica "Ah! lo previdi" K272; Concert per a piano i orquestra núm. 5, en re major, K175, "Jeunehomme". Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: Concert per a violí i orquestra núm. 5, en La major, K219; Serenata Haffner, en Re major, K250 (selecció). Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: Sancta Maria (de les Litanie Lauretanae K195); Dixit i Magnificat en Do major, K193; dos fragments de l'òpera buffa "La finta giardiniera" K196; Motet "Misericordias Domini" K222. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 28, en Do major, K200; Concert per a piano i orquestra núm. 5, en Re major, K175. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: Missa Sanctissima Trinitatis K167 (selecció); Thamos, rei d'Egipte K345 (selecció). Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: "Le Parnasse ou l'Apothéose de Corelli (Grande Sonade a Trio)"; "Les nations: La Piemontoise". François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels compositors més importants del barroc francès. Va servir dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. Als 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: "Motet pour le jour de Pâques: Victoria! Christo resurgente" per a dues veus i baix continu; "Les nations: L'impériale". François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels compositors més importants del barroc francès. Va servir dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. Als 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: sonata "La Sultane"; sonata "La Ppaix du Parnasse (Lully i les muses franceses. Corelli i les muses italianes"; "Les Nations: La Françoise". François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels més grans compositors del barroc francès. Va servir dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. Als 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: Concert reial núm. 3; Dues peces per a clavicèmbal: "Les grâces imcomparables ou la Conti" i "La princese Marie"; Concert reial núm. 4. François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels més grans compositors del barroc francès. Va servir a dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. A 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.