El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Phantasiestucke" op. 111; Sonata per a violí i piano núm. 2, op. 121. Sentim les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar sengles obres. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que tenia.

Avui hem sentit: Oratori "El pelegrinatge de la rosa" per a cor, solistes i orquestra, op. 112. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol del 1856 en un sanatori mental per a dements incurables, on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a tall de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva personalitat turmentada.

Avui hem sentit: "Märchenbilder" per a viola i piano, op. 113; Trio per a violí, violoncel i piano, op. 110. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol del 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.

Avui hem sentit: Obertura "Hermann i Dorothea", op. 136; "Requiem für Mignon", op. 98b; Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 105. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol de 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.

Avui hem sentit: Set lieder sobre textos d'Elizabeth Kulmann, op. 104; Simfonia núm. 3 en Mi bemoll major, op. 97, "Renana". Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol del 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.

Avui hem sentit: Obertura "Manfred"; Concert per a violoncel i orquestra, op. 119. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol de 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.

Avui hem sentit: "Daphnis et Chloé", simfonia coreogràfica. Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.

Avui hem sentit: Valsos nobles i sentimentals; "Ma mère l'oye" (versió orquestral per al ballet). Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.

Avui hem sentit: "Alborada del gracioso"; Introducció i Allegro per a arpa, flauta, clarinet i quartet de corda; Rapsòdia espanyola; "Ma mère l'Oye", per a piano a quatre mans. Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.

Avui hem sentit: Quartet de corda en Fa major; Sonatina. Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.