El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Cantique de Jean Racine", op. 11; "Après un rêve", op. 7, núm. 1; "Les Djinns", op. 13; Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 13; "Souvenirs de Bayreuth" (per a piano a quatre mans). Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: "Parsifal" (extractes). Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que, des d'aleshores, s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "La valquíria" (extractes); "El capvespre dels déus" (extractes). Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal, que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que des d'aleshores s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "Els mestres cantaires de Nuremberg" (extractes); "Idil·li de Sigfried". Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal, que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que des d'aleshores s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "L'or del Rin" (extractes); "Siegfried" (extractes). Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que des d'aleshores s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "Tristany i Isolda" (extractes). Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal, que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que des d'aleshores s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "Märchenerzählungen", per a clarinet, viola i piano, op. 132; Sonata per a violí i piano núm. 3, en la menor, WoO 27 (pòstuma). Sentim les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar diverses obres. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que tenia.

Avui hem sentit: Fantasia per a violí i orquestra en do major, op. 131; Introducció i Allegro concertante per a piano i orquestra, en re menor, op. 134; "Gesänge der Frühe" (Cants de l'alba), op. 133. Sentim les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar diverses obres. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que tenia.

Avui hem sentit: Obertura de les Escenes del Faus de Goethe; Concert per a violí i orquestra en re menor, WoO 23. Escoltem les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar obres seves. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que patia.

Avui hem sentit: Missa en do menor, per a solistes, cor i orquestra, op. 147. Escoltem les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar diverses obres. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que tenia.