El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Concierto del Albayzín"; "Metamorfosis de concierto". Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment la dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això." Paraules sàvies per definir una època creativa de maduresa daurada.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 3; Concert per a viola i orquestra. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Concert per a orquestra. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Sonata per a piano; Contrastos; Concert per a violí i orquestra núm. 2; Divertiment per a cordes. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Cantata profana; Concert per a piano i orquestra núm. 2. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Suite de danses; Concert per a piano i orquestra núm. 1. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'estalinisme, l'ascens imparable del nazisme i, finalment, l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, empapat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: "Masques et Bergamasques", op. 112; Quartet de corda en mi menor, op. 121. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: "La lune blanche luit dans le bois" (del cicle "La bonne chanson", op. 61); Suite "Dolly" (versió original per a piano a quatre mans); "Pelléas et Mélisande", op. 80. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: Rèquiem, op. 48; "Cinq mélodies de Venice", op. 58. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: "Messe basse" per a cor a tres veus blanques i orgue; "Berceuse", op. 16; Balada, op. 19; Elegia, op. 24; Madrigal, op. 35; Pavana, op. 50. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.