El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Sinfonietta" i "Quatre motets pel temps de Nadal". Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit joganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1 en re major, "Tità" (segon, tercer i quart moviments). Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb vint anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra van créixer exponencialment i li ocupaven la major part del temps. No obstant això, abans de fer trenta anys, Mahler ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera simfonia, "Tità", que data del 1888, i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: El cicle de cançons "Des Knaben Wunderhorn" (El corn de l'abundància de la joventut); la Simfonia núm. 1, en re major, "Tità" (primer moviment). Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb 20 anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra va créixer exponencialment i la direcció li ocupava la major part del temps. No obstant això, abans de fer 30 anys ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera Simfonia, la "Tità", que data del 1888 i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: "Fruhe lieder", (cançons primerenques); "Lieder und Gesänge", primer quadern de cançons i tonades; "Lieder eines Fahrenden Gesellen" (Cançons del camarada errant). Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb vint anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra va créixer exponencialment i li ocupava la major part del temps. No obstant això, abans de fer trenta anys Mahler ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera simfonia, "Tità", que data del 1888, i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: "Der Spielman" i "Hochzeitstuck", segon i tercer moviments de "Das Klagende Lied". Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb vint anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra va créixer exponencialment i li ocupava la major part del temps. No obstant això, abans de fer trenta anys Mahler ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera simfonia, "Tità", que data del 1888, i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: Quartet amb piano en la menor (moviment únic); "Waldmärchen", primer moviment de "Das Klagende Lied". Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb vint anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra va créixer exponencialment i li ocupava la major part del temps. No obstant això, abans de fer trenta anys Mahler ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera simfonia, "Tità", que data del 1888, i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: "Quatre últims lieder"; "Malven", lied; "Clar de lluna" de l'òpera "Capriccio"; Trio final de l'òpera "El cavaller de la rosa". Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: Fantasia simfònica "Die Frau ohne Schatten"; Duo concertino per a clarinet i fagot solistes, orquestra de corda i arpa. Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: Suite de valsos d'"El cavaller de la rosa"; "Metamorphosen" per a 23 instruments de corda. Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: Sextet de corda; Fanfàrria per a la ciutat de Viena; Concert per a oboè i orquestra en re major; "München, ein Gelegenheitswalzer". Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.