El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Simfonia núm. 2, op. 16, "Els quatre temperaments"; "Maskarade", obertura de l'òpera. Carl Nielsen (1865-1931) és el compositor danès més important de la història, i és autor d'una música fascinat, potent i molt personal, que va des de les obres simfòniques, de cambra i per a piano, fins a òperes, música coral i cançons. En aquests cinc capítols, però, explorarem l'evolució del seu llenguatge musical escoltant les seves cinc simfonies, de la segona a la sisena, perquè en els vint anys llargs que les separen (1902-1925) s'hi pot veure no només un fort canvi estètic cap a l'avantguarda i l'experimentació tímbrica, sinó també les vicissituds biogràfiques de l'autor, que va viure l'agitat canvi de segle, la Primera Guerra Mundial, i els anys inquietants de la postguerra.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 5, op. 107, "Reforma" (quart moviment); Simfonia núm. 4, en la major, "Italiana". Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor precoç, que als 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, en la menor, op. 56, "Escocesa"; Obertura "Les Hèbrides", op. 26. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor precoç, que als 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Obertura de "Les noces de Camacho"; "Rondo capriccioso", en mi menor, op. 14; "Mar en calma i viatge feliç", op. 27; Concert per a piano i orquestra, en sol menor, op.25. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor precoç, que als 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Octet, en mi bemoll major, op. 20; Obertura del "Somni d'una nit d'estiu", op. 21. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor precoç, que als 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons Sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1, en do menor, op. 11; Quartet amb piano, op. 3, en si menor. Felix Mendelssohn va ser un compositor precoç, que amb 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons Sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Obertura en si major; Concert en mi bemoll major; Conclusió en si major (del tercer recull de la "Tafelmusik"). Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de 3.000 obres de tots els gèneres, entre les quals 1.500 cantates, 46 passions, 42 òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure 86 anys, fins al 1767) però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: Concert en fa major; Trio en mi menor; Sonata per a violí i continu en la major; Conclusió en re major (del segon recull de la "Tafelmusik"). Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de 3.000 obres de tots els gèneres, entre les quals 1.500 cantates, 46 passions, 42 òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure 86 anys, fins al 1767) però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: Obertura en re major; Quartet en re menor (del segon recull de la "Tafelmusik"). Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de 3.000 obres de tots els gèneres, entre les quals 1.500 cantates, 46 passions, 42 òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure 86 anys, fins al 1767) però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: Concert en la major; Trio en mi bemoll major; Sonata "a solo" en si menor; Conclusió en mi menor. Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de tres mil obres de tots els gèneres, entre les quals mil cinc-centes cantates, quaranta-sis passions, quaranta-dues òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure vuitanta-sis anys, fins al 1767), però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.