Avui hem sentit: Sonata en re major, K7; Simfonia en mi bemoll major, K16; Simfonia en re major, K19; Ària "Va dal furor portata". Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna, i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees per mirar d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, que va tenir lloc quan Mozart tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un aprenentatge formidable, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: "Elegia a Maurice Ravel"; "Pastoral d'automne"; "Recodita armonia"; "Sinfonietta-Concerto". Xavier Montsalvatge (1912-2002) no es va casar mai amb cap corrent estètic i fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb el temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. En les meves obres anteriors, i especialment en les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: "Tres postals il·luminades"; "Madrigal sobre un tema popular"; "Pianto della Madonna"; Sortilegis; "Cuatro canciones negras"; "Schubertiana". Xavier Montsalvatge (1912-2002) no es va casar mai amb cap corrent estètic i fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb el temp que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. En les meves obres anteriors, i especialment en les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: Trio; "Calidoscopi"; "Tema i variacions sobre la Spagnoletta de Giles Farnaby". Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: "Evocación"; "Sí, a Mompou"; Fantasia per a guitarra i arpa; Simfonia de Rèquiem. Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment la dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: "Concierto del Albayzín"; "Metamorfosis de concierto". Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment la dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això." Paraules sàvies per definir una època creativa de maduresa daurada.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 3; Concert per a viola i orquestra. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Concert per a orquestra. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Sonata per a piano; Contrastos; Concert per a violí i orquestra núm. 2; Divertiment per a cordes. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Cantata profana; Concert per a piano i orquestra núm. 2. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.