El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Obertura en mi menor; Quartet en sol major (del primer recull de la "Tafelmusik"). Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de tres mil obres de tots els gèneres, entre les quals mil cinc-centes cantates, quaranta-sis passions, quaranta-dues òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure vuitanta-sis anys, fins al 1767), però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: "Flos Campi", cantata per a viola, cor i orquestra; "In Windsor forest", suite coral. Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèixer com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: "The lark ascending", romança per a violí i orquestra; Simfonia núm. 3, "Pastoral". Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèixer com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: "Towards the unknown region", per a cor i orquestra; Obertura "The wasps"; "Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis". Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèixer com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1, "A sea Symphony", per a cor, solistes i orquestra. Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral, i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèixer com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: "Five Tudor Portraits", per a cor, solistes i orquestra. Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral, i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèxier com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: "Gloria", per a soprano, cor i orquestra; "Set responsoris de tenebres", per a soprano, cor i orquestra; Sonata per a clarinet i piano, i Sonata per a oboè i piano. Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit juganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: "Matelote provençale"; Sonata per a dos pianos ("Allegro molto" i "Epíleg"); "Bucolique"; Sonata per a flauta i piano, i "La voix humaine", òpera (selecció). Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit juganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: "Stabat Mater" per a soprano, cor i orquestra; "L'embarquement pour Cythère"; "Diàlegs dels Carmelites", òpera (extractes). Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac, amb qui feia molts recitals, i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit juganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: "Quatre petites pregàries de Sant Francesc d'Assís", Sonata per a violoncel i piano (segon moviment: Cavatina) i Concert per a piano i orquestra. Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit joganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.