El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Capriccio", op. 85 (extractes); Concert per a trompa i orquestra núm. 2, en mi bemoll. Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: Simfonia en re major, K97; Simfonia en re major, K95; Quartet de corda en re major, K80. Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la germana Maria Anna i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant, i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees mirant d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, iniciat quan Wolfgang tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots els colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un formidable aprenentatge, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: "La finta semplice", opera buffa, K51(selecció); "An die Freude", lied en fa major, K53; "Bastian et Bastienne", opereta, K50. Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pares, Leopold, que li feia de mànager i representant, i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees mirant d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, iniciat quan Wolfgang tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots els colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un formidable aprenentatge tant cultural com humà.

Avui hem sentit: Sonata en do major, K28; Sonata K29; Sonata K26; "Kyrie" en fa major, a quatre veus, K33; Simfonia en fa major, K76. Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees per mirar d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, que va tenir lloc quan Mozart tenia set anys i mig, ja van rondar per set països, durant tres anys i mig en què en van veure de tots colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un aprenentatge formidable, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: Sonata en si bemoll major, K15; Motet a 4 veus "God is our refuge", K20; Simfonia en si bemoll major, K22; Variacions sobre la cançó holandesa "Willem van Nassau", K25, i Quòdlibet "Gallimathias Musicum" en fa major, K32. Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant, i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees mirant d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, iniciat quan Wolfgang tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots els colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un formidable aprenentatge, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: Sonata en re major, K7; Simfonia en mi bemoll major, K16; Simfonia en re major, K19; Ària "Va dal furor portata". Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna, i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees per mirar d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, que va tenir lloc quan Mozart tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un aprenentatge formidable, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: "Elegia a Maurice Ravel"; "Pastoral d'automne"; "Recodita armonia"; "Sinfonietta-Concerto". Xavier Montsalvatge (1912-2002) no es va casar mai amb cap corrent estètic i fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb el temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. En les meves obres anteriors, i especialment en les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: "Tres postals il·luminades"; "Madrigal sobre un tema popular"; "Pianto della Madonna"; Sortilegis; "Cuatro canciones negras"; "Schubertiana". Xavier Montsalvatge (1912-2002) no es va casar mai amb cap corrent estètic i fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb el temp que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. En les meves obres anteriors, i especialment en les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: Trio; "Calidoscopi"; "Tema i variacions sobre la Spagnoletta de Giles Farnaby". Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: "Evocación"; "Sí, a Mompou"; Fantasia per a guitarra i arpa; Simfonia de Rèquiem. Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment la dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."