El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Sonata a Trio "La superbe"; "Apothéose, composta a la memòria immortal de l'incomparable Monsieur de Lully". François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels més grans compositors del barroc francès. Va servir a dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. A 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: Simfonia alpina, op. 64. Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, partint d'arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que vivia la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: "Der Rosenkavalier", op. 59 (extractes); "Ariadne auf Naxos", op. 60 (extractes). Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, partint d'arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que vivia la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: "Elektra", op. 58 (extractes). Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, partint d'arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que vivia la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: "Salomé", op. 54 (extractes). Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, i ho fa trobant arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que vivia la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la seva temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: Simfonia domèstica, op. 53. Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, i ho fa amb arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que viu la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la seva temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de la fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: "War Requiem", op. 66 (segona part). Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant això, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War requiem".

Avui hem sentit: "War Requiem", op. 66 (primera part). Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War Requiem".

Avui hem sentit: "A wedding anthem", op. 46; "Five flowers songs", op. 47; "Missa brevis", per a cor infantil i orgue, op. 63; "Cantata acadèmica", per a cor, solistes i orquestra, op. 62; "Jubilate Deo" per a cor i orgue. Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War requiem".

Avui hem sentit: "Cantata Sant Nicolau", per a solistes, tres cors, dos pianos, corda, orgue i percussió, op. 42. Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War Requiem".