El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Passió segons Sant Joan, BWV245 (primera part). A principis de juny de 1723 Johann Sebastian Bach va prendre possessió del càrrec de "kantor" i de "director musices" a Sant Tomàs de Leipzig. En cinc anys va compondre 265 cantates i diverses obres litúrgiques de gran envergadura, com l'oratori de Nadal, el Magníficat, i cinc Passions de les quals només dues han arribat fins als nostres dies: la Passió segons Sant Joan (1724) i la Passió segons Sant Mateu (1727). A les Passions, Bach exposa els conceptes clau de la seva espiritualitat: compassió, càstig, remordiment, culpa, humanitat, còlera, divinitat inabastable... Tot això sura en la seva música i li permet desvelar uns sentiments humans íntims, sublims, existencials, uns dubtes universals que van més enllà del drama religiós.

Avui hem sentit: Obertura "Cockaigne", op. 40; Marxes de Pompa i Circumstància núms. 1, 2, 3 i 4; "Introducció i Allegro", per a quartet de corda i orquestra de corda, op. 47. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: "El somni de Gerontius", oratori (selecció). Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: "Te Deum i Benedictus", per a cor, orgue i orquestra, op. 34; "Sea pictures", cinc cançons per a mezzosoprano i orquestra, op. 37. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: "Chanson de nuit" i "Chanson du matin", op. 15; Variacions Enigma, op. 36. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: "Ave verum"; "Salut d'amour" per a violí i piano, op. 12; Serenata per a cordes, en mi menor, op. 20; "Escenes de les terres altes bavareses", per a cor i piano, op. 27. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: Quartet amb piano núm. 2 en mi bemoll major, K493 (selecció); Trio per a clarinet, viola i piano, en mi bemoll major K498, "Trio Kegelstatt"; Quartet de corda núm. 20, en re major, K499 "Quartet Hofmeister". Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: "Le Nozze di Figaro" opera buffa, K492 (selecció). Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció segueix sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Le nozze di Figaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: Dos cants maçònics per a solista i cor masculí; Adagio per a dos clarinets i tres corni di bassetto, K411; Concert per a piano i orquestra núm. 24, en do menor, K491. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: "Der Schuaspieldirektor", singspiel. Concert per a piano i orquestra núm. 23, en la major, K488. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció segueix sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.