El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano en mi bemoll major, K481; Concert per a piano núm. 22, en mi bemoll major, op. 482. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: Prometeu, el poema del foc, op. 60; "Mysterium" (fragments). Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 4 en Fa# major, op. 30; Simfonia núm. 3 en do menor, op. 43 (2on i 3r moviments); Poema de l'èxtasi, op. 54. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 3, en fa# menor, op. 23; Simfonia núm. 1 en Mi major, op. 26 (selecció). Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: Poema simfònic en re menor; Concert per a piano i orquestra en Fa# menor, op. 20. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que freguen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: Estudi en do# menor, op. 2; Masurques, op. 3 (selecció); Sonata per a piano en fa menor, núm. 1 op. 6; Preludi i Nocturn per a la mà esquerra, op. 9. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que freguen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: "D'un soir triste" (versió per a trio); Psalm 130 "Du fond de l'abisme", per a solistes, cor, orgue i orquestra; "Pie Jesu", per a soprano, orgue, quartet de corda i arpa. Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. Als cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. Als tretze ja componia, i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el guardó de composició més prestigiós de l'època: mai abans, en 110 anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.

Avui hem sentit: Tres peces per a piano; "Vella pregària budista", per a cor, solistes i orquestra; Psalm 24 "La terra pertany a l'Etern", per a cor, orgue i orquestra; Psalm 129, per a cor i orquestra; "D'un matin du printemps"; "Les lilas". Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. Als cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. Als tretze, ja componia, i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el guardó de composició més prestigiós de l'època: mai abans, en cent deu anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.

Avui hem sentit: "Renouveau", per a solistes i piano; "Soir sur la plaine", per a solistes, cor i piano; "Faust i Helena", cantata per a solistes, cor i orquestra. Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. A cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. A tretze anys ja componia i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el guardó de composició més prestigiós de l'època: mai abans, en cent-deu anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.

Avui hem sentit: Cicle de cançons "Clairières dans le ciel"; "Morceau de piano" (tema i nou variacions); "Pels funerals d'un soldat" (per a baríton, cor i piano). Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. Als cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. Als tretze, ja componia, i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el més prestigiós guardó de composició de l'època: mai abans, en cent deu anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.