El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "A Hymn to the Virgin"; "Sailing" (d'"A holiday diary", op. 5); "Friday afternoons" per a cor infantil i piano (selecció); Simfonia simple, op. 4. Benjamin Britten (1913-1976) va viure la seva infantesa i joventut en l'Europa d'entreguerres, submergida en un ambient social i polític convuls i inquietant, amb l'ascens dels totalitarismes i el triomf dels feixismes arreu del continent. Aquesta setmana explorarem la seva producció musical en aquests anys de joventut, amb obres de tots els gèneres, moltes d'elles marcades pel compromís pacifista o per experiències vitals rellevants, com la mort dels pares, l'amistat amb William Auden, la relació amb Peter Pears (amb qui acabaria compartint la vida), la visita a Barcelona just abans de la Guerra Civil, l'hostilitat creixent del món musical anglès, i finalment l'èxode als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8 (2n i 4t moviments: Scherzo i Finale "Feierlich, nicht schnell"). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena. No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt al qual no s'havia arribat mai abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8 (1r i 3r moviments: Allegro moderato i Adagio). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena. No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt al qual no s'havia arribat mai abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.

Avui hem sentit: Motet "Locus iste"; motet "Os Justi"; motet "Ecce Sacerdos magnus"; "Te deum", per a cor, solistes, orgue i orquestra; motet "Virga Jesse". Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena. No obstant això, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt mai assolit abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els 60 anys.

Avui hem sentit: Gradual "Christus factus est"; Simfonia núm. 7, en mi major (2n i 3r moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai no va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena (Hanslick, Kalbeck...). No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt mai assolit abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.

Avui hem sentit: Motet "Ave Maria"; Simfonia núm. 7, en mi major (1r i 4t moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai no va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena (Hanslick, Kalbeck...). No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt mai assolit abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.

Avui hem sentit: Rèquiem. Gran Missa del morts (Requiem aeternam, Kyrie, Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Quaerens me, i Lacrymosa). Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sacsejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu, i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: "La mort de Cleòpatra" (Escena lírica i Meditació); "Benvenuto Cellini" (Obertura); "Réverie et Caprice" per a violí i orquestra, op. 8. Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sotraguejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu, i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: "Harold a Itàlia", simfonia dramàtica per a viola i orquestra. Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sotraguejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu, i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: Simfonia Fantàstica (5è moviment: Somni d'una nit de Sàbat); "Lélio, ou le retour à la vie" (extractes). Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sotraguejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu, i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.