El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Simfonia Fantàstica (moviments 1, 2, 3, i 4). Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sotraguejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 47, en sol major; Simfonia núm. 45, "dels adéus". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època "Sturm und drang", és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 41, en do major; Simfonia núm. 44, "Fúnebre". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època "Sturm und Drang", és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 26, "Lamentacions"; Simfonia núm. 48, "Maria Theresia". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, i que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època Sturm und Drang, és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII, que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors, i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 39, en sol menor; Simfonia núm. 59, "El foc". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, i que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època Sturm und Drang, és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII, que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors, i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 34 (1r mov.); Simfonia núm. 49 ("La Passione"). Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, i que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època Sturm und Drang, és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII, que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors, i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit "Madama Butterfly" (selecció). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves per part de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: "Tosca" (selecció). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però llavors s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el Verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: "La Bohème" (selecció). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però llavors s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el Verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: "Manon Lescaut" (selecció). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però llavors s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el Verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".