El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Edgar" (extractes); "Le Villi" (extractes). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però llavors s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el Verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: Suite simfònica "Schéhérazade", op. 35. Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels mons exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'Armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí en van sorgir obres d'un altíssim poder evocador que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacta a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Capritxo espanyol, op. 34; Fantasia sobre dos temes russos, per a violí i orquestra, op. 33; "La gran Pasqua russa", op. 56. Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels móns exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí van sorgir obres d'un altíssim poder evocador, que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que mai no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacte a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Dues peces corals a capella: "Lloem el Senyor" i "Pare nostre" (del Recull de peces sacres per a la Capella imperial); Simfonia núm. 3 en Do major, op 32. Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels mons exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí en van sorgir obres d'un altíssim poder evocador que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que mai no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacta a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Fantasia sobre temes serbis, op. 6; "Baba-Yaga", Conte fantàstic op. 29; Concert per a piano i orquestra en do# menor, op. 30. Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels mons exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí en van sorgir obres d'un altíssim poder evocador que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que mai no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacta a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1 en mi menor op. 1; Suite simfònica de l'òpera "La donzella de neu". Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels mons exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí en van sorgir obres d'un altíssim poder evocador que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que mai no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacte a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 6 en si menor, op. 74, "Patètica". Després del trencament amb la seva mecenes i confident Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia 50 anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.

Avui hem sentit: "Andante i Finale", op. 79 (per a piano i orquestra); "Divuit peces per a piano", op. 72 (selecció). Després del trencament amb la seva mecenes i confident, Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia cinquanta anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena Simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.

Avui hem sentit: "Allegro brillante", primer i únic moviment del Concert per a piano núm. 3, op. 75; "Sis cançons", op. 73; "Divuit peces per a piano", op. 72 (selecció). Després del trencament amb la seva mecenes i confident Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia 50 anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.

Avui hem sentit: "El trencanous", suite del ballet op.71, i "Iolanta", òpera (escena final). Després del trencament amb la seva mecenes i confident Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia 50 anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.