El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Missa en sol major, per a cor a capella; Concert per a orgue, corda i timbales. Francis Poulenc (1899-1963) va viure de primera mà l'horror i la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. Als 41 anys va ser mobilitzat al front de l'exèrcit francès a la regió de Bordeus, però poques setmanes després, amb l'ocupació nazi de França, va tornar al seu refugi musical. Explorarem la producció musical de Poulenc en aquests anys de guerra, perquè són un retrat del dolor, la tristesa i la por, però també de la resistència i l'esperança pel retorn de la pau: un retrat íntim i molt personal traduït en sons, on hi predomina la música coral de gran fondària i emoció, i sempre amb un llenguatge absolutament personal i inconfusible.

Avui hem sentit: "Trionfo di Afrodite". Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana", que, no obstant, conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un monòlit musical solitari del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva obscura relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Die Kluge" (escena dels tres nois); "Catulli Carmina". Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana", que, no obstant això, conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un solitari monòlit musical del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva fosca relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït, i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Carmina Burana" (tercera part). "Der Mond" (tres danses i escena final). Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana", que conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un solitari monòlit musical del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva obscura relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït, i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Orff Schulwerk" (selecció); "Carmina Burana" (Parts primera i segona). Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana, que conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un solitari monòlit musical del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva obscura relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït, i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Cançons de joventut" (selecció), "Kleines Konzert" i "L'Orfeo" (selecció). Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana", que conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un solitari monòlit musical del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva obscura relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït, i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Te Deum Dettingen". Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Era l'any 1741, feia 30 anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant això, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i els problemes de salut que tenia Händel. L'estrena va ser a Dublín, però a Londres va trigar anys a ser apreciada com l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "Te Deum Dettingen". Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Era l'any 1741, feia 30 anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant això, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i els problemes de salut que tenia Händel. L'estrena va ser a Dublín, però a Londres va trigar anys a ser apreciada com l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: Oratori "Samsó" (selecció). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublín, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: Oratori "Samsó" (selecció). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublín, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.