El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Kossuth", poema simfònic; Concert per a violí i orquestra núm. 1; Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats del tombant del segle XIX-XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món, i va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Personatge compromès socialment i políticament, la seva música és també un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui escoltarem: Concert per a dos violins, corda i baix continu, BWV 1043; Llibre de peces per a clave (selecció); Concert de Brandenburg núm. 6; Sonata per a violí sol, núm. 1 en sol menor, BWV 1001. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui escoltarem: Suite orquestral núm. 4 en re major, BWV 1069; Concert de Brandenburg núm. 5. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui escoltarem: Concert per a violí, corda i continu, BWV 1042; Suite per a violoncel núm. 1, BWV 1007; Concert de Brandenburg núm. 4. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui escoltarem: Suite orquestral núm. 1 en do major, BWV 1066; "Chaconne" de la Partita per a violí sol núm. 2 en sol menor, BWV1044; Concert de Brandenburg núm. 3. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui escoltarem: Concert de Brandenburg núm. 1; Concert per a violí en la menor, BWV 1041; Concert de Brandenburg núm. 2. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui hem sentit: "Il barbiere di Siviglia" (selecció del segon acte). En només tres anys i en plena joventut, Gioachino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta regina d'Inghilterra" o "El barber de Sevilla" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció.

Avui hem sentit: "El barber de Sevilla" (selecció del primer acte). En només tres anys i en plena joventut, Gioachino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta regina d'Inghilterra" o "El barber de Sevilla" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció.

Avui hem sentit: "Sigismondo" (obertura); "Elisabetta, regina d'Inghilterra" (selecció). En només tres anys i en plena joventut, Gioacchino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (La Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta, regina d'Inghilterra" o "Il barbiere di Siviglia" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció.

Avui hem sentit: "Il turco in Italia" (selecció). En només tres anys i en plena joventut, Gioacchino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (La Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta, regina d'Inghilterra" o "Il barbiere di Siviglia" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció