Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 26, en re major, K537, "Coronació"; Adagio per a piano, en si menor, K540. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Quartet amb piano op. 47; "Phantasiestücke", op. 88. Els nou mesos que van del juny del 1842 al febrer del 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio i unes variacions per a quintet. Són obres compostes en pocs dies que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom que les sentia, especialment el seu dedicatari Mendelssohn i la dona de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'aquestes peces. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: "Das Paradies und die Peri", oratori op. 50 (extractes 3a part); Quintet op. 44. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: "Das Paradies und die Peri", oratori op. 50 (extractes); Quartet op. 41 núm. 3. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: Quartet de corda op. 41 núm. 2; Andante i Variacions en si bemoll major, op. 46. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: "Das Paradies und die Peri", oratori op. 50 (extractes); Quartet op. 41 núm. 1. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: "Amorosa" i "Canción callejera" (per a veu i piano); Duo d'Adalisa i el comte Arnau (de l'òpera "El comte Arnau"); "Glosa", per a cor, solistes i orquestra. Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau, que al llarg d'aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.

Avui hem sentit: "Por qué san rafaé" (dels "Cantos andaluces"); "Ai Tolosa, ai Provença" i "Cançó de l'estel" (dues àries de l'òpera "Els pirineus"); "La Celestina" (extractes). Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els Pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau", que aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.

Avui hem sentit: "Cada vegada que et veig" i "No sé què hi ha en ta mirada" (dues cançons); "Excelsior", poema simfònic; "A solis ortus" i "O gloriosa virginum" (dos motets). Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau, que al llarg d'aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.

Avui hem sentit: "Consolations" (dues cançons); "Lo cant de la muntanya", escenes simfòniques; Minuet, per a quartet de corda; "Sospirs" i "Les cinc roses", per a veu i piano. Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els Pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau", que aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.