El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "L'italiana in Algeri" (selecció). En només tres anys i en plena joventut, Gioacchino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (La Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta, regina d'Inghilterra" o "Il barbiere di Siviglia" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció.

Avui hem sentit: "El Pelele"; "Goyescas", òpera (selecció). Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del Romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català, i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: "Allegro de concierto"; "Follet" (selecció); "Elisenda", Suite per a piano i orquestra de cambra; Sonata per a violí i piano. Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del Romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català, i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: Trio en do major; "El cant de les estrelles"; Romança per a violí i piano. Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català, fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: Valsos poètics; Quintet amb piano en sol menor; "Maria del Carmen" (Preludi); "L'herba de l'amor" (cor de veus blanques i orgue); Salve Regina(cor i orgue). Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català, fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: "Carezza", "Clotilde", "La sirena"; "Danzas españolas" (selecció). Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català, fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 41 en do major, K551, "Júpiter"; "Beim Auszug in das Feld", lied per a soprano en la major, K552; Cànons; Divertimento per a trio de corda en mi bemoll major, K563 (selecció). L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Trio núm. 5 en mi major, K542; Canzonetta "Più non si trovano" en si bemoll major, K549; Trio núm. 6 en do major, K548. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano en fa major, núm. 43, K547; Simfonia núm. 40 en sol menor, K550. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 39, en mi bemoll major, K543; Sonata per a piano núm. 15, K545. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.