El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "El Messies" (tercera part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "El Messies" (tercera part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "El Messies" (segona part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "El Messies" (segona part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "El Messies" (primera part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "El Messies" (primera part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: Cantata profana; Concert per a piano i orquestra núm. 2. Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats de tombants de segle entre el XIX i XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món, i va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Personatge compromès socialment i políticament, la seva música és també un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui hem sentit: "Suite de danses"; "Concert per a piano i orquestra núm. 1". Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats del tombant del segle XIX al XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món. Va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la segona guerra mundial. Personatge compromès en els àmbits social i polític, la seva música també és un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui hem sentit: "El príncep de fusta", ballet (extractes); "El mandarí meravellós", pantomima escènica (Suite orquestral). Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats del tombant del segle XIX-XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món, i va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Personatge compromès socialment i políticament, la seva música és també un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 1; Cançons hongareses (per a piano); "Allegro barbaro"; Sis danses romaneses (violí i piano). Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats del tombant del segle XIX-XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món, i va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Personatge compromès socialment i políticament, la seva música és també un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.