El compositor de la setmana

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'11 anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És una proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'11 anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És una proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'11 anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És una proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'11 anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És una proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'onze anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És un proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'onze anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És un proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Avui hem sentit: "Das Liebesverbot" (extractes); "Rienzi", obertura; "Eine Faust Overture". Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: "Les fades", òpera (selecció del segon i tercer actes). Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: Sonata per a piano en Si bemoll major (4t moviment); Simfonia en Mi major; "Les fades", òpera (selecció de l'acte primer). Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: Sonata per a piano en Si bemoll major (1r moviment); Simfonia en Do major. Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.