El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Gran Sonata per a piano en La major; Obertura de concert núm. 2, en Do major. Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: "Metamorfoses" (veu i piano); "Cinq poèmes de Paul Éluard"; "Les soirées de Nazelles"; "Lletanies a la Verge negra"; "Petites voix"; "Set cançons per a cor mixt a capella"; Dues Marxes i un Intermezzo". Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura, i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. En aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis i fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.

Avui hem sentit: "Valse-improvisation sur le nom de Bach"; "Le bal masqué" per a baríton i conjunt instrumental; Concert per a dos pianos i orquestra; Sextet per a vent i piano. Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música era un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys 20. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent. I en aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis i fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.

Avui hem sentit: "Les chemins de l'amour", cançó; "El Vístula", cançó; "Concert champêtre", per a clave i orquestra, i "Aubade" per a piano i divuit instruments. Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música era un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura, i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent, i en aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.

Avui hem sentit: "Napoli", suite per a piano; "Chanson à boire"; "Les biches", poema coreogràfic per a cor i orquestra. Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música era un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent, i en aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.

Avui hem sentit: "Rapsòdia negra"; "Toréador"; "Sonata per a piano a quatre mans"; "Tres moviments perpetus"; "Bestiari"; "Vals" (de l'Àlbum dels Sis), i "Les mariés de la tour Eiffel". Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix considerava la seva música un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent. En aquests cinc capítols explorarem la seva producció dels inicis a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical va fer un tomb radical.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 9, en Mi bemoll major, op. 70; Quartet de corda núm. 3, op. 73 (4rt i 5è). Aquesta setmana explorarem les obres simfòniques de Dmitri Xostakóvitx durant la segona guerra mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre el 1941 i 1945. "La Setena", du per títol "Leningrad", i es va compondre durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. "La Vuitena" va ser composta l'estiu de 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. "La Novena simfonia" havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 3 en Fa major, op.73 (2n i 3r); Simfonia núm. 8 (3r, 4rt i 5è). Explorem les obres simfòniques que va compondre Dmitri Xostakóvitx durant la Segona Guerra Mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre 1941 i 1945. La Setena, porta per títol "Leningrad", i va ser composta durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. La Vuitena va ser composta l'estiu de 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. La Novena simfonia havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 3 en Fa major, op.73 (1r moviment); Simfonia núm. 8 (1r i 2n). Explorem les obres simfòniques que va compondre Dmitri Xostakóvitx durant la Segona Guerra Mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre 1941 i 1945. La Setena, porta per títol "Leningrad", i va ser composta durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. La Vuitena va ser composta l'estiu del 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. La Novena simfonia havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7, "Leningrad" (3r i 4t). Aquesta setmana explorarem les obres simfòniques que va compondre Dmitri Xostakóvitx durant la Segona Guerra Mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre 1941 i 1945. La primera d'aquestes tres simfonies de guerra, la Setena, porta per títol "Leningrad", i va ser composta durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. La Vuitena va ser composta l'estiu del 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. La Novena simfonia havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.