El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Allegro; Vals-Ballet; Fantasia-Vals; Sarabanda núm. 1; Tres Gymnopédies; Tres Gnossiennes; "Les fils des étoiles" (tres preludis); "Première pensée de la Rose-Croix". Erik Satie és un dels creadors més peculiars i curiosos de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", va dir en certa ocasió. Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor que vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaïstes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.

Avui hem sentit: "La traviata" (extractes del segon acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "La traviata" (extractes del primer acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Il trovatore" (extractes). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Rigoletto" (extractes del segon i tercer actes). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Rigoletto" (extractes del primer acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 26, en Mi bemoll major, op. 81, "Els adeus". Simfonia núm. 5, en do menor, op. 67. Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendards d'un nou ordre social. L'any 1803 Beethoven va acceptar de compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig del 1809 van motivar la creació de la Sonata "Els adeus" i del Concert Emperador.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 6, en fa major op. 68, "Pastoral". Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendards d'un nou ordre social. L'any 1803 Beethoven va acceptar de compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig de 1809 van motivar la creació de la sonata "Els adeus" i del Concert Emperador.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 55, "Heroica". Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendarts d'un nou ordre social. L'any 1803, Beethoven va acceptar compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig de 1809 van motivar la creació de la Sonata "dels adeus" i del Concert Emperador.

Avui hem sentit: Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 61. Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendards d'un nou ordre social. L'any 1803 Beethoven va acceptar de compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig del 1809 van motivar la creació de la "Sonata dels adeus" i del Concert Emperador.