El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Diari d'un desaparegut" (selecció); Kàtia Kabànova (extractes). L'any 1917, quan tenia 63 anys i ja s'havia resignat a passar desapercebut per la història de la música, Leos Janácek va conèixer una dona que el va fascinar i li va canviar la vida: es deia Kamila Stösslova, tenia 38 anys menys que ell, estava casada i tenia un fill. La va conèixer al balneari de Luhacovice, a Moràvia, en una de les estades que hi feia des de 1903 durant els mesos d'estiu. Aquella dona es va convertir en el seu refugi espiritual i emocional, una musa que, en plena maduresa, li va inspirar algunes de les millors obres del seu catàleg, des d'òperes fins a cicles de cançons i els dos únics quartets de corda que va escriure. L'amor de Janácek per Kamila va ser estrictament platònic, però va generar un epistolari colossal que ens mostra un creador renascut, il·lusionat i ple d'entusiasme per la vida i per aquella dona que li va retornar la inspiració i que el va acompanyar fins a l'últim dia.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 4, op. 53; Suite "Lloctinent Kijé", op. 60. El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: Obertura sobre temes hebreus, op. 34; Simfonia núm. 3, op. 44. El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: Suite de "L'amor de les tres taronges"; Concert per a piano i orquestra núm. 3, op. 26. El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: Simfonia Clàssica, op. 25 i Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 16. El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: "Suite escita" op. 20; Suite del ballet "Chout" ("El bufó") op. 21. El maig de 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys 20 es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: Primera Simfonia Coral, per a soprano, cor i orquestra, op. 41. Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat, va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar a aprendre sànscrit, llengua de la qual va traduir diversos himnes i textos que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: Suite Japonesa, op. 33; Himne a Jesús, op. 37; Oda a la mort, op. 38. Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat, va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar a aprendre sànscrit, llengua de la qual va traduir diversos himnes i textos que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: "Invocació", per a violoncel i orquestra, op. 19 núm. 2; suite "Saint Paul" per a orquestra de corda, op. 29; "Himne a Dionís", op. 31, núm. 2; suite oriental "Beni Mora", op. 29. Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat, va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar a aprendre sànscrit, va traduir diversos himnes i textos a aquesta llengua, que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Primera Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: "Himnes corals del Rig Veda" (Quatre reculls). Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat, va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar aprendre sànscrit, va traduir diversos himnes i textos d'aquesta llengua, que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Primera Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.